Quan es pregunta en l’enquesta per al baròmetre del CIS quin és el principal problema del país, la resposta obtinguda sol ser ja alguns mesos que per als ciutadans el principal problema del país és l’ATUR seguit dels problemes d’índole econòmica i en tercer lloc la classe política i els partits polítics, per davant de la immigració o el terrorisme, és a dir, es veu com a problema els que en principi han estat elegits per a solucionar-los. Aquest és un indicatiu clar que alguna cosa no va bé. Però la situació no és exclusiva de l’estat espanyol. En totes les enquestes a través del planeta els partits polítics estan entre les institucions pitjor valorades pels ciutadans.
És un problema greu de la democràcia i una ocasió de reflexió per als partits polítics. La democràcia no és el vot de cada quatre anys, la democràcia és informació, participació, col.laboració de tots per a decidir i realitzar les coses que afecten a tots. En la nostra societat, la democràcia s’articula a través dels polítics i dels partits polítics.
Els partits polítics en una democràcia han de ser font d’informació i han d’ajudar a organitzar la participació i la col.laboració de les persones en els afers polítics des de la seua ideologia, els seus objectius i els seus plans. Per això ens agradarien uns polítics i uns partits polítics que afavoriren la participació des de la llibertat de cada consciència i no premien l’obediència cega, que no cerquen domesticar els militants i simpatitzants convertint-los en afables gregaris.
PD: D’uns papers trobats al Monestir de Santa Maria de Nassiu.
però a tot això hi afegiria una preocupació creixent per l’interès de la societat per la cultura. És obvi que aquest fet està lligat a l’educació, i, al meu entendre, a l’educació sentimental, de les emocions. això és el que construeix la nostra identitat