Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
Reforma laboral i mòbing
M?acabe d?assabentar per la premsa que el govern central prepara una nova (i en van?!) reforma del Codi Penal per tal d?introduir l?anomenat mòbing (assetjament laboral). Però m?he quedat ?de pedra? quan he llegit que un camp en què es dóna ?diria jo que molt-, en l?àmbit públic (treballadors al servei de l?Estat), pot quedar impune. Sí, he llegit bé: IMPUNE!
M?explique: Si sou això que s?anomena ?funcionaris? ho sabreu igual que jo ?almenys al camp de l?ensenyament on m?hi trobe- que el mòbing hi és present. Per exemple, un mal horari durant tot un curs pot fer desestabilitzar-te psicològicament, uns cursos que són problemàtics, igualment, unes guàrdies no repartides equitativament, també; i podria seguir però amb aquests tres exemples n?hi ha prou. Els horaris, els grups a què impartiràs classes i les tasques que hauràs de dur a cap al centre depenen « clarament » de la proximitat o no a la Junta Directiva del centre. Podria fer referència a un cas concret però me n?abstindré de moment.
Doncs bé, en aquesta reforma, segons Carles Mir, magistrat de l?Audiència de Barcelona, la relació entre funcionaris i administració és una ?relació estatutària o de servei, però no laboral, amb la qual cosa els funcionaris queden fora del tipus previst en la reforma del Codi Penal? (AVUI, 8 d?octubre de 2006). Esperem que s?hi pose remei en aquesta reforma. Fins i tot, diu també l?AVUI en boca d?Iñaki Piñuel, especialista en mòbing de l?Estat, que la majoria de casos de mòbing es donen en l?àmbit de l?administració pública. Que no quede en paraules aquesta denúncia.
Bon dia
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Dius "un mal horari durant tot un curs pot fer desestabilitzar-te psicològicament"… home, tu, no fotem, que el mobbing no és això… Si comencem a anomenar mobbing a tota mínima incidència acabarem rebaixant un problema real i autèntic. A mi em "mobbineja" el trànsit que em trobo al matí a la carretera, posats a dir-la grossa….
És normal que els casos de mobbing siguen més freqüents a l’administració. És clar, en molts casos no hom pot despatxar a quelcom, llavors se li fa mobbing . Jo he vist coses pitjors que les que contes: vexacions, insults, menyspreu de la feina feta, assignació de tasques irrellevants. Parle de l’Agència Tributària.
Ara bé, amb les successives reformes laborals, al sector privat, el mobbing tendirà a desaparèixer, el més probable és que hi haja bullying ( que no prové dels superiors sinó dels companys ) i sobre tot el que hi ha és assetjament sexual, cosa de la que ningú parla. Als anys vuitanta és parlava molt, ara no és parla gens no mica. Als països del nostre entorn sols és parla als media en un estat que encara té pendents les reformes laborals liberals per culpa de la pressió sindical i social: França. Conclusió: si a l’estat Espanyol no hom parla és per por de perdre la feina.