Ara que hem acabat el període lectiu del curs escolar 2005-06, vull posar sobre blanc algunes reflexions i, en la mesura que es puga, ajudar a obrir els ulls a tota la comunitat educativa per tal que s’hi pose remei.
Segons dades del Ministeri d’Educació, un 49% de l’alumnat de primària no té un nivell aceptable en matemàtiques, cosa que també es dóna en llengua i coneixement del medi. Si fixem el nivell mitjà que han d’assolir els alumnes en 250 punts: els centres públics assoleixen 244 punts i els privats 260. Hi ha una conclusió que se’n desprén de seguida: cal més esforç en l’escola pública. A més a més, l’estat en té la responsabilitat. Encara que, en bé de la veritat, s’ha de dir que el nivell cultural de les famílies té molt a veure amb el rendiment escolar. Per si algú cau en la temptació de pensar que els resultats en llengua poden vindre motivats per la presència de dues llengües en diverses parts de l’estat, cal dir que els resultats millors són de l’alumnat que és bilingüe a casa i estudien en un centre on també s’imparteixen -amb més o menys presència- les dues llengües. Una dada també a destacar és el temps dedicat a fer els deures. Un 2% no els fa (crec que en són més per experiència personal), un 26% dedica una hora als deures, un 49% d’una a dues hores, un 18% de dues a tres hores i un 6% dedica més de tres hores. Les dades són de temps dedicat DIÀRIMENT als deures.
I una altra dada també important relacionada amb la joventut és que mig milió de joves ixen de “botellón” els caps de setmana. Ni entre ni isc en aquest tema. Vull afegir dues coses: a) la majoria dels joves que consumiesen alcohol al carrer ho fan per raons econòmiques. I b) la ministra de Sanitat i Consum ha demanat recentment que les famílies controlen els fills menors. I ha afegit: Cal contribuir a eliminar la percepció que el consum d’alcohol no produeix danys amb actuacions als centres educatius i per a les famílies.”
I per una altra part Lorenzo Navarrete, sociòleg i autor d’El fenómeno del botellón (2002-2003) afirma que els joves que van al “botellón” tenen poc diner i amb sis euros tenen l’alcohol d’una nit de “botellón”. El problema, segons el sociòleg, és que sols conceben la socialització a través de l’alcohol.
Dos aspectes de la vida de l’adolescent-jove a tenir en compte a l’hora de fer revisió del que ha estat el curs i de planificar, si cap, millor el pròxim.
Bon dia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I de vegades l’ambient de major conciència i d’exigència que pot viure per terme mig una familia amb major poder adquisitiu, que pot premetres un col.lege privat, cree un altra dinàmica que pot donar un petit increment mitjà per l’alumnat de les privades.
A més que les privades tenen més recurs financers a través dels pares, i per tant una cosa que el costa la butxaca més directament és sol donar més importància o valorar més.
Jo dec ser un cas estrany, ja que sí que faig els deures, però em nego per principi a dedicar-hi ni un quart d’hora fora de l’escola, de fet, els faig durant la gran quantitat de temps que hi ha cada dia que a classe es dediquen a repetir coses que feia anys que ja sabia. O que ja les havia llegit la primera setmana de curs, quan em van donar els llibres.
El problema que veig, és que no ensenyen en absolut a estudiar, diria que la gran majoria dels meus companys, no tenen temps d’estudiar quasi gens per culpa dels deures. Uns deures que per a la majoria , o bé són tan fàcils que sols compten com a exercici de caligrafia, o directament no els saben fer, al menys d’una manera profitosa, i omplen papers i hores inútilment. El terme mig, posar una cosa que pesant, investigant i cercant una mica, cada alumne en particular pugui fer, és impensable. Realment, un dia que vaig parlar amb un professor –i era de matemàtiques– que es podrien fer servir els ordinadors per posar a cada alumne una feina personalitzada que l’aprofités, em va mirar com si fos boja. Clar que era el típic mestre tan motivat, que si fora de classe li feia qualsevol pregunta d’un nivell superior al meu curs, es negava a contestar.
Veig molts companys perfectament capacitats que acaben fracassant per mer avorriment, també perquè en moltes matèries ni els hi han explicat en què consisteix el que hauran d’aprendre i per a què serveix…
I el lleure. Què es fa des de les administracions per donar una alternativa a la cultura de la discoteca i la beguda? Res de res. Posar pals de les rodes als que volem fer altres coses, més de comunitat, de relació humana, de contacte amb el país. No fos cas que els hi agaféssim gust, i acabéssim revolucionaris.
Res de res d’aprendre a viure i conviure a l’escola, alguns intents de mediació, quan ja és massa tard. Res de promoure aficions culturals. No seria millor que en lloc de fer oposicions amb uns temaris quilomètrics, els futurs professors tinguessin que passar una prova cultural? Se suposa que la seva titulació prèvia ja els capacita per explicar les matèries que hauran d’impartir.
I el nivell d’alguns professors? Jo en vaig tenir un a 2n d’ESO que confonia les fases de la Lluna amb els eclipsis, una altra que opinava que un mig, i el 50% eren coses diferents. Què s’ha de fer amb aquesta gent? I els que no saben parlar, o que redacten molt pitjor que jo?
He vist bons mestres amargats i emmanillats que no els deixen fer el que creuen que seria profitós pels seus alumnes.
Mentrestant, continua la polèmica de si privada o pública, he anat a ambdues –i per cert la privada va resultar més barata per a la família, perquè la pública que m’hagués tocat, queia lluny–, i són igual de dolentes. Els programes són dolents, el mètode és dolent, l’estructura bàsica del sistema escolar, és dolenta.
És tan sols una opinió d’una estudiant de 16 anys de primer de batxillerat, que aquest curs la nota més baixa que ha tret ha estat un 8, i que a casa no fa mai deures, per principi.