Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

23 de juliol de 2006
Sense categoria
0 comentaris

Quina calor que fa!!!

Ara que ja ha passat un mes des que acabà el curs escolar i les notes -amb els suficients, insuficients, etc.- ja han estat atogades a l’alumnat del País Valencià i la resta de l’estat Espanyol, em faré ressò d’alguns aspectes -relacionats amb l’ensenyament i el jovent- que he trobat llegint la premsa diària.

Ahir, dissabte, a la columna d’en Salvador Sostres, Llir entre cards, podíem llegir el que segueix: "Mai no vaigt aprovar la física i química, també en part perquè vaig deixar de presentar-me als exàmens. (…) Només la tutora Mercè Torres, durant 3 anys la meva professora de literatura, va mirar-me com es miren les persones intel.ligents quan les circumstàncies no acaben de fer joc amb la nostra audàcia. (…) Han passat els anys i crec que li devia aquest article. És just reconéixer que de tants escarabats que un es troba pel camí ell –el professor de física i química- com a mínim va apartar-se: veient el conjunt de les meves notes i per no embolicar-se, el claustre de professors va decidir deixar-ho córrer. (…) Amb l’alta excepció de Torres, Mecè, missenyora, tots els professors van dir-me a l’uníson que si seguia així tot m’acabaria en desastre. Bé, elfutur ja és aquí. Jo tenia raó i ells van equivocar-se." És una prova que el professorat també s’equivoca en alguns casos. Reflexionem-hi!



Per una altra part, vull recomanar un llibre del professor VicenteGarrido, Los hijos tiranos. En aquest llibre Vicente Garrido explica el que és la síndrome de l’Emperador. Fenomen que és universal i va en augment: l’any 2001 els tribunals registraren 23 denúncies de pares contra fills i en el 2004, ja se’n registraren 178. Sols a Catalunya. En paraules del professor Garrido: "En el nostre afany de no traumatitzar els fills hem canviat la consciència per la tolerància i és un error perquè el no desenvolupament de la consciència és el denominador comú dels fills tirans, dels fills que viuen sota la síndrome de l’emperador que s’escuden que no han aprés a sentir-se culpables." Més aspectes a tenir en compte en la tasca de l’educació dels nostres fills. Refelexionem-hi!

Per acabar, he llegit en l’article de Lucía Etxebarría Una vida sin árboles que hi ha una pàgina web www. cipreses.net a la qual no estaria de més pegar-li un cop d’ull. Ja veureu com sí que ha pagat la pena accedir-hi.

Bona vesprada.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.