Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

28 de setembre de 2008
3 comentaris

Què volen aquesta gent?

Maria de Mar Bonet cantava aquest tema del poeta LLuís Serrahima.  El fet que m’haja enrecordat ha vingut provocat perquè, durant el Correllengua de divendres a Gandia, Maite Peiró Català, regidora del BLOC a l’Alqueria de la Comtessa, fou ferida pel llaçament d’una pedra, cosa que li ha costat 12 punt de sutura i no pot obrir l’ull de moment. No cal dir d’on venia la pedra i quina ha estat l’actuació de les forces de seguretat. De moment no hi ha hagut detinguts. Vull que aquesta xicoteta introducció siga una mostra de solidaritat amb la persona ferida i que, d’una vegada, s’acabe amb la impunitat amb què alguns actuen al PV, sobretot contra persones (i locals) que l’única cosa que fem és intentar viure en valencià a la nostra casa (el nostre País).

I ja que el desgavell a l’ensenyament públic al PV és d’una magnitud que farà falta molt de temps per endreçar-lo (si és que no hi arribem tard), vull deixar-vos algun text que cal llegir i tenir en consideració pares, mares, alumnes, professors, professores, mestes valencianes i valencians perquè, d’una vegada, s’acabe amb aquest “teatre” (per dir-ho suaument) en què s’ha convertit l’ensenyament públic (i concretament EpC). Bon dia.

VICENT BROTONS , Cal continuar creient en l’educació bilingüe (Levante-EMV)


¿Y si estudia francés?


JOSÉ RAMÓN FERNÁNDEZ CUENCA
 – 
Aldaia, Valencia



EL PAÍS
 – 
Opinión – 27-09-2008


El silencio de los corderos públicos


JOSÉ MARÍA RUIZ MUGA
 – 
Almería



EL PAÍS
 – 
Opinión – 27-09-2008

VICENT BROTONS , Cal continuar creient en l’educació bilingüe (Levante-EMV)

L´espectacle ha estat, i continua sent,
lamentable, vergonyós. Una benintencionada assignatura promoguda des de
la LOE pel Govern central -tan benintencionada com, segurament, poc
eficient en els seus previsibles resultats- ha servit al Partit
Popular, al front de la Generalitat Valenciana, per muntar la maniobra
propagandista d´anglofília idiomàtica i de pas, oposició frontal al
Govern espanyol socialista, més grollera, patètica i antieducativa que
mai ens haguérem pogut imaginar.

La
política educativa -com tantes altres polítiques del PP al País
Valencià- ha destacat bàsicament pel seu caràcter mentider i
propagandista. Diguem´ho clar i ras: vendre fum, que una bona part de
la ciudadania s´engoleix acríticament (el cas més descarat és el de les
infraestructures; s´explica per activa i per passiva que no es para de
construir centres de nova planta i un percentatge altíssim d´alumnes de
l´ensenyament públic estan escolaritzat en infames barracons) mentre
que la veritable política positiva en educació s´adreça a la promoció
de l´ensenyament privat (pagat amb la concertació, que són diners
públics, inventada inexplicablement per un partit que es diu
socialista).

Una cosa pareguda han muntat amb això de l´anglés.
Volen fer creure a la bona gent valenciana -siga de Vinaròs, Alacant,
Castelló, Oriola, Requena, València, Morella o Elx- que han introduït
encertadament l´anglés -la llengua sacralitzada pel papanatisme esnob
de molts i moltes provincians valencians- en el sistema educatiu perquè
en un futur totes i tots els xiquets que es troben escolaritzats en
estos moments esdevinguen brillants cosmopolites triumfadors en el món
professional i dels negocis (actrius recollints òscars, astronautes o
taurons bursàtils). Mentida. La manera en què estan plantejant la
introducció de les llengües estrangeres, encara que només es refereixen
a l´anglés, està abocada al fracàs més estrepitós i, el que es pitjor,
pot ser causa de part del fracàs escolar general.

Per dalt, a
l´ESO, la sainestesca Education for Citizenship and Human Rights, que
no serveix ni per a educar, ni per aprendre ni valors ciutadans, ni
drets, ni deures, ni anglés. Com deia el genial humorista Gila, «en
casa no comemos, pero nos reímos?», això mateix, «a l´institut no
aprenem un borrall però ens riem?». Per l´etapa d´Infantil tenim això
de l´anglés anticipat als 4 anys amb la bona voluntat dels mestres i
centres que vulguen, sense un cèntim públic, sense orientacions
metodològiques, senses professorat format, llevat d´honroses
excepcions; sense atendre el que recomanem les últimes investigacions
en matèria d´ensenyament d´idiomes estrangers, que van en sentit
contrari a l´anticipació irreflexiva? Altre desgavell.

Però tot,
tot, tot, conformant una boira propagandística que acabarà fent creure
a moltíssima gent que els moderns, progressistes i avançats, en termes
educatius, són els infalibles governants del PP. Són uns mestres de la
propoganda, venen el caos i el despropòsit educatiu com si fos l´última
moda d´uns grans magatzems. i ho acabaran convertint en centenars de
milers de vots. Que sofrida que és la democràcia!

I mentre,
l´ensenyament en valencià es deteriora -el sistema educatiu públic
valencià es deteriora!- l´oferta de programes d´immersió és inferior a
la demanda social, als instituts posen professors i professores que no
saben parlar l´idioma al front d´assignatures en valencià, es
menyspreen els projectes innovadors i plurilingües lligats a l´Escola
Valenciana -els autèntics valedors dels models plurilingües
autènticament eficaços i contrastats-. Per cert, unes certes classes
mitjanes privilegiades duen els seus fills a centres ultraprivats,
cars, i amb dubtoses apostes anglòfones que com operació de màrqueting
classista funcionen francament bé. Esta és la autèntica aposta del PP
mentre que l´enseyament públic es desfà amb maniobres de distracció
dissenyades en laboratoris electorals carregats de mala fe. No ho
dubten. Semblen pallassos, però són polítics professionals. Poca broma.

*Director Unitat per a l´Educació Multilingüe. Universitat d´Alacant


¿Y si estudia francés?






JOSÉ RAMÓN FERNÁNDEZ CUENCA
 – 
Aldaia, Valencia




EL PAÍS
 – 
Opinión – 27-09-2008

Mucho se ha hablado y se ha escrito en las últimas semanas sobre la
polémica asignatura de Educación para la Ciudadanía, en particular en
la Comunidad Valenciana, en la que, como resultado del boicot del PP,
dicha materia se tiene que impartir en inglés y con dos profesores en
el aula.

Pues bien, yo quisiera detenerme en dos detalles a este respecto. En
primer lugar: ¿qué pasa con los que, en su día, optaron por estudiar
francés como lengua extranjera? ¿Habría que introducir un tercer
profesor en el aula para que tradujera también a este idioma la
materia? ¿O será que el conseller de
Educación ha pensado que, como los estudiantes de inglés tampoco se van
a enterar de nada (que de eso se trata, al fin y al cabo), no conviene
complicar aún más el asunto? El otro detalle que quisiera
destacar hace referencia a la asignatura en sí. Y es que no conviene
olvidar que EpC es una asignatura recomendada por el Consejo de Europa,
y que ya se imparte con normalidad en varios países de la UE. ¿Por qué,
entonces, tanto problema con esta materia en España? ¿Por qué se ampara
la objeción de conciencia contra esta asignatura? ¿Por qué el Gobierno
autonómico valenciano, bajo el falso paraguas de un supuesto programa
de trilingüismo, trata de boicotear el aprendizaje de nuestros alumnos
creando esta situación tan kafkiana?

Quizá la clave de todo sea que en otros países de Europa tienen una derecha y una Iglesia menos reaccionarias.


El silencio de los corderos públicos






JOSÉ MARÍA RUIZ MUGA
 – 
Almería




EL PAÍS
 – 
Opinión – 27-09-2008

EL PAÍS publicaba el pasado 25 de septiembre, que el presidente de la
Diputación de Castellón y del PP en este territorio declaró en 1999
unos ingresos de 73.000 euros y aportó en 94 cuentas bancarias 931.320
euros, de los que sólo justificó 56.495.

El resultado de su declaración de renta le salió a devolver 3.000
euros. Encima manifiesta, siempre según el diario, no estar nervioso
por el tema (siendo como está, investigado).
Si esto es cierto -igual hay una explicación razonable: presunción de
inocencia- que nos digan a los empleados de la Agencia Tributaria cómo
debemos actuar y responder ante una persona mínimamente informada, que
ha tenido dos pagadores y ha percibido un sueldo total de 11.000 euros,
y que pregunta indignado -y éste sí, nervioso- por qué no nos metemos
con los miles de “presuntos defraudadores de guante blanco” (bueno, los
nombran de manera algo más violenta), al conocer que su declaración de
la renta le sale “a pagar” con esos ingresos de miseria, estando además
obligado a declarar.
Sólo podemos agachar la cabeza. Lo que religiosamente hacemos, aunque
se nos retuerzan las tripas. Silencio. Mejor sería que no se publicara
nada sobre tales desatinos.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. En quant al de El País, que elabora un inspector d’Hacienda, si paga el sr. Fabra eixos diners van a retornar-te’ls a tu com a ciutadà valencià?. Com a ciutadà español?.

    Senzillament: ni te’ls retornar ni com a valencià, que ni existeix jurídicament, ni com a español que tampoc eres. Eres d’una colònia española que és una altra cosa.

    Senzillament, vull no haver-los de pagar. És més, estic per a que la nostra gent hom defraude tant com siga possible, que ni l’inspector “d’Hacienda” crega que siga possible tant de desvergonyiment.

    Ai, Àngel !

    PS: Són els meus comentaris colonials.

Respon a josepblesa Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.