Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

19 de febrer de 2009
3 comentaris

Que no mora l’alegria

Sant Àlvar de Còrdova i Sant Conrad

Dijous Llarder o de Carnestoltes

Cassoletes a Benicolet

  • Per tal d’estar content no calen moltes coses, sinó molt de cor. Amb això, ix a flor d’aigua l’alegria.


  • L’alegria no coneix fronteres ni races. És qüestió de cors que saben tocar-se i de braços que saben abraçar.


  • En el dur sòl de la terra guimba l’alegria. La terra és mare de tothom i ens acull per tal de dir-nos que estem cridats a la festa, a la llum.


  • No cal resignar-se a no ser feliç. Aquesta és la vocació més gran que la persona ha rebut. 

O com deia J.L. Borges al poema “Remordimiento”:


“He cometido el peor de los pecados
que un hombre puede cometer: no he sido feliz”.

PD: D’un fullet… gràcies. 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Però el que és imperdonable és el mal que les persones és fan a si mateix, encara que siga en nom festa o la felicitat mateixa.

    I sovint la felicitat arriba amb la maduresa i la realització personal no imposada per les modes de la mateixa voràgine de la societat.

  2. De la mateixa forma que Borges hi ha molta gent que paca de ser infeliç per diverses raons, on mes solen donar-se es com ha dit el primer anonim es al associacionisme, el mes segur per enveges que no tenen ningun tipus de valor, pero que ajuden a crear odi. Es aixi tots volem la felicitat, pero som pocs els que podem valorar les xicotetes coses per tal de ser molt feliç, Tinc la sort d’incloure’m dins d’eixa poqueta gent.
    Llastima dels infeliços conformistes…..

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.