Els Papers de Santa Maria de Nassiu

     Qui ha pagat els plats trencats ja ho tenim més que clar. Davant aquesta situació què cal fer? Cal situar-se en un judici moral, un judici evangèlic que ens permeta trobar pistes que ajuden al nostre projecte.

     “Abans tota la teua gent actuava amb justícia i vivia rectament, però ara no hi ha més que assassins. Eres plata i t’has convertit en fem, eres bon vi i t’has tornat aigua. Els teus governants són rebels o amics de bandolers. Tots es deixen comprar amb diner i cerquen que els facen regals. No fan justícia a l’orfe ni els importen els drets de la vídua.” Aquest fragment podria haver estat escrit avui dia amb algun (o no) xicotet canvi de mots. L’escrigué el profeta Isaïes al seu llibre en el capítol 1, versicles 21-23).

     El profeta Isaïes denuncia en aquest passatge que s’ha traït Déu perquè s’ha traït els pobres en favor d’un enriquiment individual. Us sona un poquet? El missatge profètic es convertirà després en un càntic d’ànim i d’esperança, que abraça totes les dimensions de la vida: la religiosa, la política, l’econòmica, la social… Aquesta esperança profètica es dedueix de la confiança que Déu sap de la vida que ens espera. És a dir, hem de passar de la denúnicia a l’anunci i l’esperança. Us deixem algunes pistes:

     1) Comprensió de la crisi com a ocasió per tal de repensar el nostre model de desenvolupament i benestar. És a dir, la crisi com a temps d’esperances i alternatives, que, des d’una perspectiva cristiana, es convertesca en signe dels temps, crida de Déu a una conversió que ens permeta avançar en la direcció del Regne de Déu (són les crides a llarg termini: nou model econòmic, decreixement, etc.)

     2) Cal posar en joc la consciència moral i social i la cerca de nous models de persona i de societat, guiats per una actitud solidària, on les necessitats de les persones se situen per damunt del capital (són les crides a mig-curt termini: redistribució de la renda, reducció del consum, banca i consum ètic i responsable, comunió de béns, etc.)

     3) I, per últim, posició central del treball, que significa posició central de l’home i de la dona en el lloc del treball, és a dir, la convicció que el treball esdevinga en el que és per “qui el fa” i no pel “que es fa” (açò planteja una revolució moral front a l’actual concepció capitalista en la comprensió del món i els seus problemes). 

 
     PD: Recollit i traduït d’uns papers trobats a Santa Maria de Nassiu.