Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
17 d'octubre de 2009
0 comentaris
QUATRETONDA
Situat al sector nord de la Vall d’Albaida. La superfície del terme és muntanyosa, principalment en la seua part nord, per la qual penetra la serra Grossa, les altures de la qual més importants són: Alt de l’Hedra, amb 672 metres, i Buixcarró, amb 621 metres. Destaquen els monts de la Creu, amb 588 metres d’alcària; cuellarets, amb 423; la Mola, amb 513, l’Alt de la Carrasca, amb 573. Nombrosos bnarrancs drenen el terme: Buixcarró, l’Aigua, L’Avenc, Castelló, el Focall, la Bastida, Conills i els Pilarets, aquest darrer afluents del riu Albaida, que limita el terme per l’oest. Abunden també les fonts per distintes parts del terme. Actualment aquesta vila amb un poc més de 2.500 habitants, es troba estacionada des de principis del segle XX. L’economia actual es basa en la indústria derivada del sector agrícola. La seua parròquia té per titular els Sants Joans i pertany a l’Arxiprestat de la Vall d’Albaida.
Durant l’edat del Bronze ja estava habitat aquest territori. Queden restes de poblats del Bronze valencià en Els Castellarets i en la Font de Maiques, on també, igual que en la partida de Nules, s’han trobat ceràmiques ibèriques. La ceràmica romana ha aparegut en la partida de la Coma i en la de Simona, on es trobaren diversos sitges i un soterrament. En diversos punts del terme s’han trobat monedes romanes, algunes der data avançada, de l’època constantiniana. En els seus orígens la vila fou una alqueria musulmana, que s’anomenava Quartonda. Conquerida pel rei Jaume I, el 7 de maig de 1250, donà terres a Pasqual Opte, Doménec de Moia, i altres pobladors. El seu senyoriu el detentaren successivament Elso de Próixita, Pere de Lizan i darreramrnt el marqués de Dues Aigües. Formà part de la baronia de Llutxent fins 1585, en què el rei Felip II li concedí la indepènmdencia municipal amb el títol de Vila.
Els orígens de la parròquia són molt antics, ja que estava habitada per cristians vells. Fou filial de Llutxent fins que assolí la independència com a parròquia amb l’arranjament parroquial de 1902. Un religiós dominicà del Convent de Llutxent exercia la cura de les ànimes fins l’exclaustració de 1835. El temple parroquial, format per una sola nau, fou acabat en 1596, és d’estil renaixentista amb algunes altars xurriguerescos. Té dues portes i un bonic campanar hexagonal de pedra de silleria, feta per les persones religioses del poble, segons ho indica la inscripció que ostenta: “La pau i la unió em feren en 1604”. L’altar major posseeix un artístic retaule, amb pintures atribuïdes al Pare Borràs, Són dignes de notar les quatre creus de pedra de notable valor artístic, situades als afores de la població i construïdes en 1630. Té l’ermita de Sant Josep, en què es venera el Crist de la Fe, a qui se li professa gran devoció i l’ermita de Sant Martí.
Personalment, aquest poble me’l considere un poquet meu. Hi tinc família i foren molts els estius que vaig passar de xocotet allí en ca els meus oncles. Més endavant, he pogut comptar amb l’amistat dels germans Benavent (Rafael ha estat alcalde de la població en diversos moments pel BNV i el seu germà bessó Enrique, a més de ser ordenat sacerdot per Joan Pau II, és bisbe auxiliar de la nostra diòcesi des de 2004). També compartesc amistat i coneixença amb altres persones de la Vila. I durant molts anys fou rector de la seua parròquia un fill de Benicolet, En Julián Prats Martínez (+), i en aquests moments la parròquia de Quatretonda i la de Benicolet compartim sacerdot, En Raúl Jiménez Sanchis, fill d’Ontinyent.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!