Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

13 d'octubre de 2009
0 comentaris

QUART DE LES VALLS

Municipi situat al sector nord-oest de la Vall de Segó. La superfície
del terme és muntanyosa, tret del sector est. Les altures són inferiors als 200 metres, la màxima és
la Creu, amb 346 metres. Drenen el
terme els barrancs de l’Arc, la
Font i el Codoval.  Prop
de la població està la Font
de Quart o Ullal del Poble, important naixement que rega les terres de Quart, Quartell, Benavites, Benifairó, Faura i Almenara. Actualment té més de 1.000
habitants. La seua parròquia té per titular l’Arcàngel Sant Miquel i pertany a
l’Arxiprestat de la Baronia-Les Valls.

 

Estigué poblada en l’edad del Bronze, ja que en la Lloma del Docoval existeixen
restes d’un poblat atribuït a la cultura del Bronze Valencià i en la Cova de la Collita s’han arreplegast
ceràmiques, tases, peces calcàries, sense dubte, de la mateixa època. En la
masia de Guimerà es conserven làpides amb inscripcions llatines, corresponents a
l’època romana. L’actual població és d’origen musulmà. El rei Jaume I l’anomena al Llibre del Repartiment amb el denominatiu de Quarcel, de la qual donà
el 16 de maig de 1248 diveres terres i vinyes a un porter anomenat Bertomeu. Més
tard passà a la família Fabra, se li confiscà i fou venuda a Rodrigo Díaz. Al
segle XV pertanyé a Francesc Munyos Pujades, i passà després als comtes d’Almenara.

 

En temps de l’Arquebisbe Sant Tomàs de Villanueva fou
erigida en rectoria de moriscos, annexionant-se-li Quartell, ambdues
pertanyents fins aleshores a la jurisdicción de Sagunt, Sant Joan de Ribera en
1574 l’erigí en parròquia, amb l’advocació de l’Arcàngel Sant Miquel amb el
mateix annex de Quartell, que es va independitzar en l’arranjament parroquial
de 1902. En 1602 els religiosos Serfs de Maria fundaren un convent amb el títol
de la Mare de de
Déu dels Dolors. Després de l’exclaustració de 1835 l’edifici conventual es
destinà a ajuntament, casa parroquial, escoles i habitatges per als funcionaris
públics, avui es conserva el claustre. El primitiu temple
parroquial, donades les seues xicotetes dimensions i el seu estat runós, fou
substituït pel temple conventual, més artístic. Existeixen dues ermites, una dedicada al Crist de l’Agonia i l’altra on es venera un xicotet bust de la Mare de Déu amb el Xiquet,
amb l’advocació de la Mare
de Déu del Pópulo, trobat entre els enderrocs d’una paret que caigué en 1649, a la qual se li
professa una gran devoció. El dilluns de Pasqua de Ressurrecció els
ajuntaments d’Almenara, Benavites, Faura, Benifairó i Quartell es reuneixen en
aquest municipi, amb la Junta
d’Aigües i clergat dels esmemtats pobles i s’adrecen a la Font de Quart per tal de
beneir les aigües i renovar amb aquest acte conjunt el domini de cada un dels
pobles sobre la font.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.