Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
1 de juliol de 2009
3 comentaris
Quan vius un dia com el d’ahir
en què una persona en la plenitud de la vida ens deixa. Una persona que, a part d’un espòs desconsolat, una mare i una germana que no entenen com els ha passat el que han hagut de viure en uns tres mesos, deixa un fillet i una filleta (bessonets) amb no arriba a tres anyets, et quedes buit i no encertes a saber per on seguir la tasca diària. Això és el que em passa avui.
Ahir, després de penjar l’apunt i veure si tenia algun correu d’importància, vaig deixar la connexió a la xarxa fins ara. I ara que la reprenc no sé per on seguir… ni si cal seguir. No em trec del cap els dos xiquets que, pràcticament sense poder “gaudir” de sa mare, ja no la tenen.
No sé si algun dia el fill i la filla passaran per aquest tros d’apunt. No ho sé. Però si algun dia ho fan vull que sàpien que poden estar-ne ben orgullosos de la mare que els va donar la vida, de la mare que “quasi” no van conéixer, de la seua mare. Descanse en pau… i sempre et recordarem perquè seguesques viva entre nosaltres.
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.
I quan vinga aquella hora de temença
en què s’acluquin aquests ulls humans,
obriu-me’n, Senyor, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia’m la mort una major naixença!
(fragment de Cant espiritual, de Joan Maragall)
(fragment de Cant espiritual, de Joan Maragall)
Comparteix això:
Relacionats
UN SOMRIURE
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Com bé dius tu només mor allò que s’oblida.
Llàstima de xiquets.
Àngel, la vida continua hi ha que seguir, jo no vaig coneixer mon pare i açi em tens, ja amb uns cuans anys. Però es molt trist pels xiquets, encara que tenen una familia que els estima.
Mai mor ningu, sols sen van a viure un poc lluny de nosaltres alla on no els veiem. La unica revelacio forta es el dolor de dos xiquets que no tindran records algun de sa mare.
No mor mai ningu perque al record i al nostre cor sempre estaran, en el lloc mes especial, ara sols cal orar per a que als bessonets i al pare d’ells res es falte.
Una oracio vos pregue pel descans de la seua anima.