Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

19 de novembre de 2006
Sense categoria
25 comentaris

Quan vau votar el dia de Tots Sants…

A les poques hores ja circulava per la xarxa que us havien entrat al Parlament els "blaveros" (disfressats aquesta vegada de Ciutadans, ho dic així perquè el meu amic Toni de L’Hostal (nét) diu que blaveros sempre n’hi ha hagut). Avui, mentre repassava articles d’opinió que habitualment llig, m’he trobat amb aquestes Engrunes del Joan Oliver. Llegiu-les amb molta atenció i prengue-ne nota. No vull ser catastrofista (ni avui ni mai), però el meu País Valencià no rutlla (i no cal que pregunteu per què després de llegir l’article de l’Oliver)…

Joan Oliver

 
Amics valencians

Fa unes dècades, tots els que tenim una edat i fa anys que tenim mal de país, parlàvem del País Valencià, de com s’havia anat desnacionalitzant i de si s’hi podia fer alguna cosa i quina. Fa uns trenta anys la cosa va començar a decantar-se, per a mal. El concurs del socialisme valencià va ser essencial per desnacionalitzar el país. Els darrers dies he parlat amb dos amics valencians bons coneixedors del País Valencià i de Catalunya i hem coincidit amb tots dos que la situació de Catalunya avui s’assembla cada cop més a la del País Valencià de fa trenta anys. I que tal com pinta la cosa les perspectives són que seguirem el seu mateix camí i que el seguirem amb la col·laboració necessària dels socialistes catalans. I que veurem, estem veient ja, com a Catalunya creixen uns blaveros particulars que fins i tot s’asseuran al Parlament de Catalunya per parlar-hi espanyol, com a les Corts Valencianes.

 
La batalla de Barcelona

La desnacionalització del País Valencià tingué com a element clau el que es coneix com a batalla de València. Una ciutat que no ha estat capaç de fer de capital del país ni de mantenir-ne la identitat. Sense València, el País Valencià no és possible. De la mateixa manera que sense Barcelona Catalunya no seria el que és. I encara que vulguem fer veure que no ens n’adonem ara s’està lliurant la batalla de Barcelona, prou semblant a la de València. I l’estem perdent. La llengua està quedant arraconada a una velocitat de vertigen i ja es gairebé impossible prendre un cafè, agafar un taxi o comprar-se uns mitjons en català. Si perdem Barcelona, ens quedarem sense país. I l’estem perdent. I des del nou govern de la Generalitat seguiran amb el rotllo multicultural i seguiran dient-nos discriminadors als catalanoparlants i ens seguiran discriminant. Com van fer els socialistes valencians ara fa trenta anys.

 
Penyagolosa i Empordà

El meu amic valencià es podrà refugiar a la casa del peu del Penyagolosa i encara podrà viure en la seva llengua. I jo em podré refugiar al mas de l’Empordà i encara podré viure en la meva llengua. Però serà una llengua que mor. Una llengua que ja no servirà per viure ni a València ni a Barcelona.


 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Per eixemple l’unitat de la gran alemanya que propugnava d’Aldof  Hitler va esdevindre encara en més divisions amb l’alemanya RFA i RDA, la llengua no depenia de la unitat o independència política.

    Si més no del respecta i la normativa de cada país com a llengua pròpia, per tant a la RFA, RDA, Austria i el cantó de Suïssa s’empre ha rullat bé amb estats propis que l’han respectada tant institucionalment i com pels mitjans com a llengua pròpia de cada país.

    L’independetisme d’ERC i la Nación de CiU no té res a veure amb el concepte de normalitat de llengua pròpia de País.

    L’Estat espanyol cada com a nació unitaria excolent afavoreix els països que domina, tot el contrari que s’ha via de fer a nivell lingüístic, i per això compta amb el sistema i tots els mitjans heredats per la dictadura espanyola.  

  2. Això que no t’atenen en català i tal jo cada cop ho veig menys, i en tot cas qui ho fa són immigrants i no tots ni molt menys. Jo treballo en ple centre de Barcelona i no canvio mai de llengua (bé, en comptadíssimes ocasions).

    Tinguem en compte una cosa: Els ciudadanos enarboren la bandera de la legalitat vigent, tenen com a bandera la Sagrada Constitució i (diuen que) només volen que s’apliqui…amb una lectura molt restrictiva, això sí.

    Bé, doncs. Què hem de tenir por d’això? Contraposem també la legalitat vigent i avencem a partir d’aquesta cobertura legal:

    -El nou estatut és una merdeta, però si més no estableix com a obligatori el coneixement del català, ergo, no cal canviar de llengua per a res.

    -El Tribunal Constitucional va donar validesa al sistema d’immersió lingüística a l’ensenyament. No crec que ara s’ho repensin.

    etc.

    No tinguem por, que no hi ha per a tant. En tot cas, menys llàgrimes i requiems i més collons i ganes de viure.

    (Evidentment parlo del Principat, que al País Valencià la cosa és més fomuda i complexa)

  3. Fa 30 anys que els estem dient: "tios, que vos estem parlant de Catalunya i no ens deixeu en l’estacada".

    Per una meninfotera posició de NO INTERVENCIÓ, ara estem tot emmerdats en aquesta enbescada que és l’españolisme. I ara SÍ  que guaiten cap al SUD,  I NO SERÀ QUE NO HO VAM DIR, ESCRIDASSAT, ETC.

    Veus la globalitzaió tmbé té aquests guanys, i els del sud portem l’acuirasat i aquells del nord encara, ara, estan retallat el cuir.

    Cordialment, com sempre, Àngel.

    Recorde Ballester i Canals: ENTRE TOTS HO FAREM TOT.

    Li’n faltà dir als principatins: BURROS

  4. A veure si, sense que ens "barallem" -en el sentit del joc de cartes ja estaria bé que ho férem-, dic el que vull dir.
    1r Mentre jo visca, i molts més també, hi haurà valencianoparlants.
    2n Una llengua es perd perquè els seus parlants deixen de parlar-la. Això ho saben molt bé a Euskal Herria.
    3r He dut ulleres i lents de contacte. Ara torne a dur ulleres -no me’n puc operar-. Quan vaig -fa molts anys- posar-me lents de contacte, vaig preguntar quina diferència hi havia entre ulleres i lents. Algú em va contestar que és com anar amb cotxe o amb moto. Doncs així veig jo un govern espanyol (del PP o del PSOE): si hi ha uns anem en cotxe  i, si hi ha els altres anem amb moto (sense vidres als ulls). Però, com podreu comprovar, seguim anant a cavall. No sé si m’hauré explicat bé. Espere que sí
    Bona vesprada
  5. Quan l’he llegit aquest matí he pensat que és exactament com ho veig. Em sembla molt pertinent el títol de "La batalla de Barcelona" penso que estem en el mateix punt on es trobava València als anys 80.

    Sobre el que diu en Borinotus dels comerços, home, hi ha de tot, hi ha immigrants que et contesten en català i hi ha fills de la immersió lingüística pujolista que no et diran ni una paraula. El que sí tinc bastant clar és que cada vegada és més estrany que et contestin en català, mirant 10 anys enrera veig que el retrocés del català a la ciutat de Barcelona és alarmant, si algú no ho veu és per la propaganda governamental que ens vols fer creure una realitat molt diferent de la que és.

    Molt d’acord amb el comentari d’en Josep Blesa més avall, si no veiem que anem lligats amb la mateixa corda, de ben segur que anirem avall tots plegats.

  6. Hola Àngel.

    Malauradament l’estat del català en la ciutat de Barcelona és tal i com el descriu Joan Oliver, però la situació on hi visc, el Baix Llobregat, encara és pitjor. Sentir parlar català fa que giris el cap, com si demanessis una mica de complicitat. I ara la situació, amb el nou escenari polític, empitjorarà amb els nous capitans cosmopolites de barri. El contrast amb les comarques interiors és significatiu. M’han comentat professors, i ho he vist amb un nebot, com en les petites ciutats i pobles de la Segarra els nens, fills d’immigrants ucraïnesos, búlgars, romanesos, marroquins, gambians..juguen al pati en català perquè és la seva llengua de intercomunicació.

    Enyoro les estades en Taüll, on hi estic SET DIES (depén de la duració) sense parlar ni un borrall de castellà!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.