Els Papers de Santa Maria de Nassiu

No faltarà qui argumente que molts d’aquests casos naixen més amb vocació de denúncia que com a intent de solució del problema, però no per això, resulten menys humiliants per a la ciutadania. Per un altre costat optar per posar en roba interior en un calendari o concursar en una televisió ve a ser un trist nivell de resignació més que combat i reivindicació. Quins temps aquells en què el jornaler, en rebre la petició de vot del latifundista a canvi d’unes monedes, li contestava: “en la meua fam mane jo”.

Assistim a l’apologia del que la dreta i els seus mitjans de comunicació proposen per tal d’afrontar la retallada de serveis públics i l’empobriment de les classes populars: la caritat. 

Observem un bombardeig mediàtic de campanyes de donació de joguets, recollida d’aliments no peribles, aplaudiment als menjadors socials i bancs d’aliments. Els mitjans celebren l’augment d’usuaris d’aqueixos aliments procedents de la caritat. L’objectiu és presentar-nos com a bones notícies una realitat dominada per les males. La caritat, patrimoni de les religions, és elevada a política d’Estat. Així trobem administracions públiques, que, mentrestant, despatxen treballadors socials, convoca una recol.lecta de joguets per a xiquets pobres. Els bancs que no dubten a desnonar les famílies que no poden pagar la seua hipoteca, instal.len caixes a l’eixida dels grans magatzems per tal que els clients deixen allí aliments donats a menjadors socials.

Una vegada més, els mitjans es mostren com el principal ariet de la ideologia que vol sembrar la resignació, l’apologia d’una caritat amb somriures i aplaudiments que renega de la justícia social, i en l’entreteniment i la frivolitat davant l’abús de drets humans.

PD: Si he redactat aquest apunt ha estat per dos motius: el primer, perquè així, com ho he dit, ho pense, encara que done les gràcies a totes les persones que fan que la crisi no es note tant en certs ambients socials, i en segon lloc, perquè ja fa dies que ma mare, una senyora que farà 88 anys al maig, em diu que hi ha un programa a la 1 que és molt bo, perquè la gent telefona dient que li cal alguna cosa i, de seguida, hi ha algú que l’ajuda econòmicament, programa de Toñi Moreno, i ja no puc callar més. La CARITAT MAI NO SUBSTITUEIX LA JUSTÍCIA. Que ho aprenguen els polítics d’una vegada!