Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
Qualitat i ensenyament (3)
L?altre dia vaig fer referència de passada a una notícia que havia escoltat a la televisió sense donar-li massa importància. Ara l?he trobada a diversos diaris i hi vull dir la meua.
Les dades que han donat el CSIF i l?ANPE sobre violència escolar no sé si responen o no a la realitat. El que faré és comentar com veig el tema. Arran d?aquestes dades la presidenta de FAPA-València ha manifestat que vénen a ser una ?criminalització de la part més dèbil: els estudiants.? Hauríem de veure, tal i com estan les lleis i l?ús que en fa Conselleria, quina és la part més debil de la comunitat escolar. Però passem-ho.
No sé si la solució és, com demana el CSIF, equiparar la funció dels mestres i professors amb agents de policia. Però alguna cosa haurem de fer. I, si no, ací teniu un cas del curs passat. Li va ocórrer a un professor de batxillerat conegut meu. Eren les 8:15 h. Primera hora de classe. Un alumne (de 2n de batxillerat) treu un cartró de suc de fruita i l?obri i comença a beure-se?l. El professor, estranyat perquè mai esperes que un alumne de 2n de batxillerat, repetidor i amb 18 anys ja fets, faça el que acabes de veure, li recrimina el fet. Li diu que dese el cartró i seguesca la classe. L?alumne li diu que no li cride, que li ho diga d?una altra manera. Es pot dir d?una altra manera que deixes de fer allò que no toca ni pel lloc ni pel moment? La cosa acaba amb aquestes frases textuals de l?alumne:?Hui no has cagat? Tens restrenyiment?? Són literals i el professor hagué de fer com si no les haguera escoltat i seguir amb la classe. Què podia haver-hi fet? Res. Encara se li haguera tornat en contra el fet. Has de fer tal feinada burocràtica que, a vegades, és millor fer com si no ho hagueres escoltat. Crec que, si com demana el CSIF i l?ANPE ?no hi simpatitze ni hi milite-, el professor tinguera una ?autoritat?, reconeguda per llei i per l?administració, igual aquestes coses ens les podíem estalviar.
I, per finalitzar, us diré que, en absolut, m?ha estranyat l?actitud de la FAPA. Els pares sempre tendeixen a protegir els fills. I en aquest cas no havia de ser menys. Ara bé, aqueixa protecció se?ls pot tornar en contra a la llarga. I, si no, temps al temps.
P.S.: Avui, 2 d’octubre, és la festivitat del Sant Àngel Custodi. És el patró de la Policia Nacional. Però, pel que a mi respecta, és el meu sant. A més, com a valencià, n’estic content per la important presència que té a les pintures del Palau de la Generalitat.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tothom al Catalunya-Euskadi.
Campanya: Jo també vull un estat propi.
Tinc una entranya sensació que en aquest partit de la selecció catalana de futbol que el proper diumenge 8 d’octubre, jugarem contra Euskadi, ens hi juguem molt, i tenim poc a guanyar i molt a perdre, si el Camp Nou no es veu ple, la patacada pot ser forta, i ja estem prou tocats pel tema de l’estatut, com per anar sumant més patacades.
En el meu entorn més immediat hi veig cert menfotisme, i el meu entorn no és precisament espanyolista, ans al contrari.
En els últims 20 anys les societats occidentals hem anat covant poc a poc una mena d’individualisme integrista que ha anat mermant l’esperit de col·lectivitat, del qual el catalanisme social, polític i cultural n’està patint les conseqüències de forma alarmant.
Hem arribat a l’extrem més delirant que proposar xerrades, conferencies, correllengües i actes reivindicatius en defensa de la nostra cultura i els nostres drets és polititzar la societat. Mentre que fer bicicletades, caraoques, excursions i botifarrades a l’aire lliure queda progre i cosmopolita, de fet estem caient en els panys que nosaltres mateixos ens posem.
Però tornant al partit, hem de tenir en compte que tota la crosta mediática hereva del franquisme comLa Vanguardia , El Periodico, El Mundo Deportivo i l’Sport donaran informació del partit a la pàgina 86 i en un recuadret, com han fet en els darrers partits de la nostra selecció, i això per acabar-ho d’adobar.
Si nosaltres des de la xarxa no ens hi posem la situació de desencis pot ser total, per això des de l’enunciat “Jo també vull un estat propi”, cal fer una àmplia difusió del partit, i hem d’aprofitar per encarar-nos a la llotja de l’estadi on hi estaran tots els polítics –estem en precampanya- i reclamar els nostres drets col·lectius, aquells tan sacsejats pel menfotisme popular, i pels interessos dels lobbys de pressió.
I pensem que l’esport és la finestra més important d’obertura al món, de la nostra cultura i de retruc de la nostra supervivència com a poble, no hem de defallir, al nostre Parlament de Catalunya hi ha partits polítics que estan en contra de tenir seleccions com el PP i el PSOE, si caiem en el desencís tindran la feina més fàcil.
Com he dit abans aquest partit arriba en un moment molt complicat, per això cal omplir l’estadi, cal recordar-li al mentider, als seus sucursalistes, i al líder del regionalisme català que aquesta reivindicació és viva, que no ens hem pensem oblidar, i per això cal moure’s i utilitzar la xarxa per arribar on la premsa sotmesa als poders fàctics no ens deixarà arribar, perquè és la voluntat i el desig d’un poble.
D’un poble en moviment.
Col·lectiu 1707
Estimat Àngel.. ja veus com van les coses de la violència. Encara no fa un mes que treballem i ja hi ha amics que me n’han contat de grosses enguany! Què anem a fer… quan ens consideren (els pares) els vigilants del pàrquing on aparquen els fills i poc més, la cosa pinta mal. Com bé suggereixes, els cotxes poden acabar xafant-los a ells. Però mentre no els passe…
… Jo, enguany, paradoxalment, em trobe en la glòria, si no fos per la burrocràcia que em toca suportar per estar en el cul del món i, a més, fent pràctiques de funcionari… Els "teòrics criminals" potser els patiu vosaltres… jo tinc un educador per aula i un vigilant jurat a la porta… I t’assegure que els alumnes són els més educats que mai no he tingut… però també cal saber que ells són el resultat final final de tot el que tu avises… ja t’ho contaré perquè te’n faràs creus…
Mentrestant, que passes un bon dia de sant. Hui era dia de festa grossa al principi d’estar per ací les quatre barres… no de bades l’Àngel Custodi ha estat el patró primer de les Viles Reials d’Ontinyent i Bocairent… Benigànim i l’Olleria també han estat viles, però l’advocació ja… ara, ni memòria en queda en cap lloc, perquè a Ontinyent, fins i tot, han confós l’Àngel de la Ciutat amb Sant Miquel… reduccionismes que du la ignorància…
Felicitats, de nou…
El CSIF creu que viu al Bronx. I el que fot és que encara puga tindre clientela.
S’ha d’ésser imaginatius, com ho eres tu, amb els teus alumnes. El recurs d’ells és el fàcil i fruit de la antipedagogia més pregona. I després què fem amb aquest exalumnes esdevinguts ja adults?
Rep una forta salutació……..algun dia t’hauràs de pagar una cervesa, café, choleck, orxata o el que vulgues……..hhahahahhaa.