Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Amic, caminem junts, cadascú pels seus motius i les seues metes; caminem junts i cadascú té les seues pors i les seues cruïlles; caminem junts i les nostres ombres es barregen, donant-se força l’una a l’altra per a no oblidar el sentit de cada pas compartit.

Amics, vosaltres pregueu així: Pare, gràcies pel camí que fa fortes les nostres cames: gràcies pels qui caminen amb nosaltres, que fan grans les nostres ànimes, gràcies per l’abraçada de benvinguda, que obri una finestra en la nostra ànima, gràcies pel bes de comiat, que ens fa plorarar; perquè sembrem i sembraren en nosaltres. Gràcies, Pare, perquè cada llum és sempre nova i cada despertar és sempre una galàxia que creix en les nostres entranyes.

Enteneu aço, amics: no trobem en el camí la gent perquè sí, sola per a dir-los adéu, per a recordar-los com una anècdota, sentir-los com el decorat d’un bell moment. El camí ens regala boniques trobades perquè la nostra vida s’òmpliga de llums i senders.

Pelegrí, què difícil i terrible és caminar en la nit, sense distingir tot just el camí.

Així és, no hi estem acostumnats. Però pensa que quan vinga la llum del sol podrem alegrar-nos molt més veient el camí i descobrint el rostre de qui va caminar amb nosaltres entre les tenebres.