Els Papers de Santa Maria de Nassiu

     Municipi situat a la comarca de l’Horta Nord i en contacte amb la del Camp de Sagunt (o Morvedre). La part oest, més interior, és muntanyosa, es tracta de l’últim  contrafort de la serra Calderona, que acaba en un turó anomenat la Costera. La segona zona està formada per l’horta, i ja prop de la costa es troba la marjal o zona pantanosa. Limita amb la costa, on es trobba una platja de sorra fina. Pràcticament el total del sòl del terme es troba conreat. La vinya que va ser un conreu molt arrelat s’estingí pràcticament a començament del segle XX, i fou substituïda pels cítrics, juntament amb els arbres fruiters, hortalisses, tomaques, cebes, dacsa i creïlles. Des de la segona meitat del segle XX ha começat a haver-hi un gran desplegament industrial que ha vingut a representar un creixement demogràfic de la població. Actualment té prop de 20.000h. El poble es troba edificat en terreny pla i amb la seua expansió urbana s’hi ha integrat el barri dels Hostalets, que es troba al costat de l’antiga carretera de Barcelona.

     Les restes arqueològiques trobades al Trull dels Moros mostra que estigué habitat en l’època dels romans; en temps dels musulmans fou un caseriu que es lliurà al rei Jaume I quan va conquerir el Puig de Santa Maria. Per donació reial l’Arquebisbe i Capítol Catedralici de València ostentaren el senyoriu fins l’abolició per les Corts de Cadis el 1814. Allí tingué l’Arquebisbe el seu Palau on solia passar temporades, especialment durant l’estiu. L’hort de l’esmentat Palau assolí gran anomenada en el segle XVIII en convertir-lo l’Arquebisbe Francisco  Fabián i Fuero enn un jardí botànic amb gran nombre de plantes i arbres exòtics que va dur d’Amèrica, que el va completar l’Arquebisbe Joaquim Company amb altres procedents de Filipines.

     El 1607 l’Arquebisbe Sant Joan de Ribera construí l’actual temple parroquial, sobre el solar d’un més antic d’estil romànic aixecat el 1359. Dedicat als Sants Joans, té algunes obres d’art, heretades del passat. Es conserva la façana primitiva, construïda en la primera meitat del segle XIII, que constitueix un bonic exemplar d’estil romànic-aragonès. El creixement urbà motivà la creació de la parròquia de Santa Maria el 29 de desembre de 1953, que posseeix un temple d’arquitectura moderna.