Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Aquest principi del destí universal dels béns exigeix que es vetle amb especial atenció pels pobres, pels que sofreixen unes condicions de vida que els impedeixen créixer com a persones. Aquesta opció pels pobres és una forma específica de la caritat cristiana, que afecta al nostre mode personal de viure però també a les nostres responsabilitats socials. Per això cal aplicar-la a les decisions que prenem sobre les nostres propietats privades i a l’ús que fem dels nostres béns particulars.

L’opció preferencial pels pobres, que està inserida en el destí universal dels béns, no significa sols que hem d’ajudar-los mitjançant almoines, perquè la caritat no es redueix a donar una part del que tenim, sinó que implica l’atenció a la dimensió social i política de la pobresa; ha de moure’ns a la recerca de la seua solució “per tal de no donar com a ajuda de caritat el que s’ha de donar per raó de la justícia, com diu el Vaticà II al Decret sobre l’apostolat dels seglars. L’amor cap als pobres és incompatible amb l’amor a les riqueses pròpies i al seu ús egoista, diu el nostre Catecisme en el seu núm. 2.445.

La intenció d’aquest principi consisteix a organitzar l’economia per tal que servesca a la creació de béns i la riquesa siga un mitjà útil per tal de promoure el benestar de les persones i pobles i impedir la seua explotació i la seua exclusió, de manera que ajude a realitzar un món just i solidari. És un deure moral urgent tornar a la propietat privada la seua finalitat universal, ens recorda el document Populorum progresio.