El principi de solidaritat es realitza en el present amb relació a qui viu en situacions infrahumanes, promovent estructures socials i polítiques que garantesquen la seua promoció. I també es realitza cap al futur, intentant organitzar avui la societat i el món de manera que possibilite la vida digna dels que naixeran darrere de nosaltres i de les generacions futures. En el futur cada u serà responsable d’organitzar el món que li toque viure, però jo també sóc coresponsable per tal de deixar en herència un món amb possibilitats per a viure en igualtat i justícia.
A la fi de l’Evangeli de Mateu, Jesús s’identifica amb els empobrits, necessitats i desvalguts. Els cristians comptem amb la presència real sacramental de Crist a l’Eucaristia, i amb la seua presència real existencial en cada persona malmesa. L’exercici de la solidaritat no és exclusiu dels cristians però pertany al més genuí de la nostra fe, per això hem de practicar-la els primers, juntament amb tota persona o institució que la practique honestament.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!