Els Papers de Santa Maria de Nassiu

     Estic sorprés davant les coses que em diuen en la propaganda a l’hora d’anar a comprar. Em pregunte si és que jo no entenc bé. Diu així un anunci: “Pague en còmodes terminis” Des de quan un pagament pot ser còmode? un altre diu: “En 3, 4 o 15 minuts vosté estarà en tal comerç, gran superfície”. Es veu que no sé conduir perquè o córrec més del compte o amb el trànsit normal no arribe en aqueix espai de temps. 

     En un altre anunci m’animen a somriure, a alegrar-me perquè es poden col.locar en ma casa unes instal.lacions determinades. I això, és motiu d’alegria per a mi o per a l’empresa que guanyarà una sèrie de milions?

      Uns medicaments em prometen una “acció ràpida” que em curarà. Ja podria ser veritat canviar aqueix rostre de dolor per un benestar normal en uns segons.

     M’alegre en veure uns “preus excepcionals”. Què significa això? L’excepció confirma la regla. I la regla és que el gran comerç guanya moltíssim.

     No diguem res com canvia la bellesa d’una dona “en posar-se unes ulleres”. Perquè quan jo canvie d’ulleres, seguesc essent el mateix. Serà que el meu cas no val per a la propaganda?

     I hi ha una “oportunitat d’or per a renovar la meua llar”. Clar, entenc que aqueixa empresa que ho ven es farà d’or.

     I no diguem res, altres anuncis que m’insulten, com  el famós que em fa creure que jo “sóc tonto”, perquè no compre en el seu comerç.

     I és clar que els anuncis solament ixen persones joves amb unes característiques físiques agradables. Als jubilats no ens trauen més que per a oferir un producte i que no se’ns moga la dentadura. Té broma la cosa!

     Hauria d’estar penat mentir en la propaganda i quan diguen que aqueix producte és el millor, haurien de demostrar-ho fefaentment. El mateix que totes les qualitats d’aqueixos productes.

     En principi tendesc a comprar allò que no s’anuncia. Perquè seguesc essent cert allò que deia Baltasar del Alcázar d'”Esto, Inés, ello se alaba,/ no es menester alaballo;. Quan alguna cosa és bona, funciona el boca a orella i així ens assabentem del que realment mereix la pena. A no ser que estiguem a costa del que ens anuncie la propaganda amb els seus artificis.

     PD: Trobat en un calaix del MOnestir de Santa Maria de Nassiu.