Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Christine se sorprèn de tan fàcil com li resulta de sobte la conversa. Una cosa s’estremeix sota la seva pell. Qui sóc jo de fet, que m’està passant? Per què puc fer de sobte tot això? Amb quina facilitat em moc, i això que sempre em deien que era rígida i maldestra? I amb quina facilitat parlo, i suposo que no dic cap ingenuïtat, perquè aquest cavaller tan important m’escolta amb benevolència. M’haurà canviat el vestit, el món, o ho portava tot dins i només em mancava el valor, només estava sempre massa atemorida? La meva mare m’ho deia. Potser no és tot tan difícil, potser la vida és infinitament més lleugera del que creia, només cal tenir empenta, sentir-se i percebre’s a si mateixa, i la força acudeix llavors de cels insospitats. (Stefan Zweig, L’embriaguesa de la metamorfosi)