Sant Miquel de Maig i Santa Pompeia
Aparició de Sant Miquel a Carrícola
L’apunt d’avui ve a ser com unes postres de músic. En primer lloc, ens sorpreníem el passat 1 d’abril amb la notícia que el Papa ordena investigar els Legionaris de Crist. El fundador, Marcial Maciel, va ser sancionat per abusos. I per si açò no fóra suficient els membres de la congregació han confirmat que Maciel tingué una amant amb qui va ser pare d’una filla. Cal dir que els Legionaris de Crist compten amb 800 sacerdots i uns 2.500 seminaristes. Una altra notícia sobre el fundador dels Legionaris de Crristo, del passat 5 d’abril deia que Marcial Maciel havia dut una vida exagerada. I per aquesta raó és l’ordre d’inspeccionar els centres: salvar-ne la imatge. Insisteix que Maciel fou pederasta, timgué una amant i una filla secreta. Però no cal preocupar-se massa perquè cardenals i polítics protegeixen el grup a Espanya a pesar del seu tèrbol historial. No sé si és una ironia del destí però el segon cognom de Marcial Maciel és DEGOLLADO.
Una altra coseta que també ens ha cridat l’atenció (no ho hauria de fer perquè hi estem massa acostumats JA) ha estat saber que cada “valencianet” devem 3.400€. I a més som la tercera comunitat autònoma amb un major endeutament, amb 17.101 milions d’euros, si comptem el deute de la Generalitat, diputacions i ajuntaments. Llàstima que hi haja dues comunitats per damunt de nosaltres. Perquè en aquest aspecte no hem estat líders.
Una altra coseta a destacar és, segons l’article de Juan José Millàs (¡A trabajar, coño!) d’EL PAÍS, al Congrés de Diputats tenim 350 membres, dels quals SOLAMENT 34 tenen dedicació EXCLUSIVA. La resta va quan hi ha votacions. I arran d’açò cal preguntar-se, com fa Juan José Millàs, si els quaranta-sis milions de ciutadans no ens mereixem 350 representants a jornada completa. Per al que fan…
Una altra coseta és que, segons els usuaris sabem molt bé, el mòbil i Internet són molt més cars a Espanya, i qui ho diu és la UE. I què responen les companyies i la CMT? Que la comissaria europea és incongruent. I per si amb açò no tinguérem prou, la penetració de la banda ampla també és menor a l’Estat. I així ens va…
Un fet també preocupant és que un de cada quatre menors viu en la pobresa. Hi ha una campanya “Jo també tinc drets”, la finalitat de la qual és educar i sensiblitzar els xiquets sobre els drets humans. Hi ha dades que esgarrifen (i avui els membres del COI dinaran amb el rei Juan Carlos I… mentrestant passa al món el que expliquem): 1,8 milions de xiquets viuen en la pobresa a l’Estat. Estan per davall del 60% de la renda mitjana nacional. Si ha augmentat el nombre de xiquets en la pobresa aquests darrers anys, ha estat per l’atur i la immigració. L’Estat està sols per darrere de Letònia, EEUU, Polònia, Mèxic i Turquia, segons la classificació de l’OCDE (que inclou països de tot el món). I si mirem la UE, la situació sols és pitjor que al nostre en cinc dels 27 països que la conformen: Portugal, Itàlia, Romania, Polònia i Lituània. Alguna cosa hauran de fer els nostres diputats i diputades a més de pagar-se l’assegurança a tot risc del vehicle.
I si és veritat que cada un dels temes tractats és mereixedor d’un apunt o més, el que passa amb els afectats per la Llei de Depència a la Conselleria de Benestar Social és de jutjat de guàrdia. Sols esmentarem algun cas:
A Andalusia hi ha presentades 270.914 sol.licituds i se n’han resolt 167.810.
A Galícia, presentades 64.920 i resoltes 38.835.
A Múrcia, presentades 23.240 i resoltes 23.224.
I al PV, presentades 38.332 i resoltes 32.631.
I encara crida més l’atenció si comparem ajudes concretes:
PROMOCIÓ SOCIAL: ESTAT: 1.000 i PV: 1
TELEASSISTÈNCIA: ESTAT: 17.929 i PV: 0
CENTRE DIA/NIT: ESTAT: 18.801 i PV: 580
ASSISTÈNCIA PERSONAL: ESTAT: 454 i PV: 0
i segueix la relació. En fi… i açò sols és una xicotet exemple de la realitat de cada dia al nostre PV.
Bon dia.
El poder unit als diners, fan que les falses persones es corrompisquen fins i tot en organitzatzions ultra catoliques.
Senyor peque!!!! ….. i en ixir a qui fotre?
Sembla que estiguem narcotitzats pels mitjans de comunicació. No responem com responen a altres països, amb més tradició democràtica que el nostre, a les corrupcions i malifetes dels nos3 governants. Sé que incloure’ns a nosal3 (tots) és temerari, però què estem fent de veritat per a que açò canvie?
Hem d’estendre la flama de la responsabilitat, que l’honestedat no brille per la seua absència. I si cal… tirem-nos al carrer! Per exemple, demà. I cada vegada que ens indignem en llegir o escoltar tots els abusos que es cometen amb el nostre consentiment (per a això votem, per que se’ns escolte).
No us desitgem bona vesprada perquè llegint coses com aquestes se’ns posa coragre.