Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
POST PER A N’ADRIÀ GARCIA, DE BANYERES
Adrià, no puc deixar-te comentaris al teu bloc. No sé per què, però no em deixa. Però et llig (com deus pensar). I una cosa més: respecte a Las 13 Rosas, completament d’acord. Jo també vaig plorar-hi. I sols una xicoteta esmena: no fa 30 anys (deus haver-te despistat com a mi també em passa), sinó quasi 70 anys. Foren assassinades un 5 d’agost de 1939. I el que és més "indignant": vespra de la festivitat d’EL SALVADOR.
I aprofite per deixar un article de la collita que vaig fent per penjar-los i exposar-los a la reflexió. Bona vesprada.
Balanç (provisional)
Manel Rodríguez Castelló
Captiva i desarmada l´esquerra valenciana, trenta anys després d´aquell 9 d´octubre el PP ateny els seus darrers objectius. Malgrat l´abassegadora victòria, la guerra continua. Camps converteix la diada dels valencians en folclòrica exaltació de Joan Carles I, com qui gira del revés un calcetí, però la persona del Rei no s’ha corporificat en el solemne homenatge. Dos mil cinc-cents ciutadans (posem-ne cinc mil, vinga) decideixen secundar la convocatòria de la Comissió 9 d´Octubre i desfilen pels carrers de València, la meitat en complet silenci i l´altra meitat en l´habitual cridòria inentel·ligible amb què en aquest país demanem la lluna sense haver guanyat ni un pam de terra. L´extrema dreta (la premsa parla de valencianistes), pintada amb el blau de la impunitat, intenta rebentar la marxa, cosa que proporciona un plus d´adrenalina indispensable per a la jovenalla. Amb un bon servei d´ordre, eficaç i discret, els manifestants podrien cridar amb consignes clares les seues demandes i sostreure´s a la mudesa d´una perplexitat que dura dècades. Potser són temps de mítings, aplecs i festes on repartir feina a tothom i traçar projectes, però l´esquerra sembla no adonar-se´n. Amb pompa i circumstància el PP tira mà dels pressupostos públics i organitza una massiva entrada de moros i cristians: el circ sempre és rendible. Fa trenta anys que molta gent es lamenta que el país no té remei però ningú no es pren la molèstia de revisar mitjans (sobretot mitjans) i fins polítics. Ha nascut Iniciativa i l´incombustible Joan Ribó ha hagut de penjar els hàbits del PC, però entre aquestes cendres no es veu encara el caliu capaç d´encendre la flama. Un altre atemptat a la seu del Bloc, un nacionalista apallissat a Mislata. Cauen multes i tancaments. Només podem fer ja de testimonis de càrrec.
Rajoy, Rey
RAFAEL TORRES
Mal momento ha elegido Mariano Rajoy para postularse, según se desprende de la puesta en escena de su video-clip, como Rey. La Monarquía no pasa, ciertamente, por su mejor momento, pero si la oficial, la de Juan Carlos, aún puede ir tirando gracias al depósito, esto es, merced a su divorcio formal tras la muerte de Franco de los jurados Principios Fundamentales del Movimiento, ésta apócrifa de Rajoy, que parece nacida del cadáver de aquellos ominosos Principios precisamente, no tiene trazas de prosperar ni aún en las más delirantes ensoñaciones de su dueño.
Se ve que don Mariano, ofuscado por el mote de Maricomplejines que le endosó un locutor incendiario por no ser lo suficientemente franquista, se ha liado la bandera a la cabeza y, dirigiéndose a los españoles de su España, se ha presentado así, tan mesiánico, tan patético, como el figurado Rey de su reino, que no es, como el de Jesús, de éste mundo, afortunadamente.
Ahora bien; soslayando el peligro que ésta función urdida por la todavía cúpula del Partido Popular tiene de suyo ¿merece España un amador tan posesivo, máxime cuando sabemos las funestas consecuencias que para el objeto amado se han derivado históricamente de los recurrentes intentos de posesión
Pudiera ser, también, que Mariano Rajoy no es que quiera poseerla, sino que no quiere soltarla, como cancerbero de los suyos, por nada del mundo.
PD: Han sigut dos. Perdoneu-me…
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
si trigues molts dies en tornar a fer-me comentaris miraré que punyetes li passa al blog. si açò ho llig algú que prove a fer-me algun comentari i m’escriga per mail si no ho pot fer!!!
ah, i no m’he enganyat. simplement no m’he explicat bé; quan volia dir que fa 30 anys que ha ‘passat’ em referia al franquisme, ja ella diu ‘cuando pase todo esto‘. Volia dir que fa 30 anys que ha passat el franquisme (si, encara que de vegades no ho parega). No sempre ens fem entendre bé…. salut!
PD; ah, mai havia sigut ‘titular’ d’un post….tot un orgull ser-ho al teu bloc!.