Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

27 de gener de 2021
0 comentaris

POLÍTICA I POLÍTICS (I)

Etimològicament, política significa el govern de la polis, de la ciutat (entesa aquesta com a una ciutat-Estat) la referència de la qual ens remet a l’Antiga Grècia. Resulta convenient, en aquests convulsos temps, recordar com naix la política, on i per a què.

Si bé és cert que en l’antiga Grècia es donen diverses formes d’organització política, la que ens és més propera, per semblant, és la democràcia (govern de la demos=tribu). En aquella primera democràcia existien tres principis fonamentals: la isonomia (igualtat davant la llei), la isegoria (dret de qualsevol ciutadà a parlar a l’Assemblea) i la paresia (llibertat d’expressió).

Estem una miqueta allunyats d’aquell postulat grec. A pesar d’haver heretat gran part de les premisses d’aquella forma d’organització, la nostra política actual ha pervertit la idea original convertint el panorama polític en un clixé d'”antis” i “pros”, de manera que s’ha arribat a una mentalitat simplista que ens fa descendir en l’escala de la intel.ligència desterrant tot intent de debat polític que és, finalment, el que hauria de generar-se en torn a les qüestions de què s’ha d’ocupar la política.

Tractem d’esbrinar les causes que ens han dut a aquesta situació d’idiotesa. Recorden que l’idiota era aquell que s’ocupava sols dels seus interessos privats, no de la cosa pública: res a vore amb la derivació a insult que té avui.

En la meua opinió, una de les raons que expliquen el circ en què s’ha convertit la política (i els seus dirigents) és la ruptura que s’ha produït entre ètica i política. Perquè l’ètica és una qüestió col.lectiva o individual?

Kant plantejava que no hi ha conflicte entre l’ètica i la política, però que subjectivament el conflicte va a romandre sempre, ja que el problema fonamental de l’ètica és la seua aplicació a la realitat. Max Weber parlava de la responsabilitat de l’ètica de qui ha de governar i de l’ètica de les conviccions, que és l’ètica dels principis. Sorgeix un enfrontament per al governant, ja que posseeix principis que han d’entrar, moltes vegades, en contradicció a l’hora de dur a cap la tasca de govern.

BENIFAIRÓ DE VALLDIGNA
05.10.2008 | 12.51
Material rebutjable
02.11.2014 | 12.49

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.