Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
Poema per a les persones grans (i sobretot per a José Vilaplana Micó-ACS-)
Avui que hem acompanyat la família i amics de José Vilaplana Micó en el moment del soterrar arran de la seua defunció ahir, us vull deixar un poema sobre sobre les persones grans. El Sr. Pepe tenia 97 anys. La Missa corpore in sepulto ha estat concelebrada, a part pel seu fill i bisbe En Josep Vilaplana Blasco, per cinc bisbes més i quasi tota la cúria de la diòcesi de Huelva, i els capellans de l’arxiprestat a què pertany Benimarfull. Hi ha hagut moment de la Missa en què ens hem emocionat pràcticament tota l’assemblea cristiana per les paraules tan sentides que li (i ens) ha dedicat el seu fill, bisbe de Huelva en l’actualitat. I ací teniu el poema:
Mienten los que nos dicen que la vida
Es la copa dorada y engañosa
Que si de dulce néctar se rebosa
Ponzoña de dolor guarda escondida.
Que es en la juventud senda florida
Y en la vejez, pendiente que escabrosa
Va recorriendo el alma congojosa,
Sin fe, sin esperanza y desvalida.
¡Mienten! Si a la virtud sus homenajes
el corazón rindió con sus querellas
no contesta del tiempo a los ultrajes;
que tiene la vejez horas tan bellas
como tiene la tarde sus celajes,
como tiene la noche sus estrellas
Vicente Riva Palacio (1832-1896).
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!