Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

6 de novembre de 2011
2 comentaris

POBRES RICS

     Un pare de classe acomodada volia que el fill sabera el que és ser pobre, per tal que evitara en la seua vida comportaments de malbaratament, propis de la societat de l’opulència. Aprofità un viatge de treball a Hondures, i mentre ell atenia algunes qüestions de l’empresa deixà el fill, durant un parell de dies, al càrrec d’uns coneguts d’una família camperola en la profunditat de la muntanya hondurenya.

     Quan el pare el va recollir, de tornada a la ciutat, li preguntà: Què t’ha semblat l’experiència?, has pogut comprovar com no tot el món pot viure com nosaltres ho fem al nostre país?

     Sí, pare, li contestà el fil, m’he adonat que nosaltres solament tenim un gos i ells en tenen quatre, i deu ovelles, i tres cabres i una vaca… a més de tots els animals de què poden gaudir en el mont.

     Nosaltres tenim una piscina xicoteta amb aigua estancada tot l’estiu i ells tenen un riu que no té fi, d’aigua cristal.lina, en què hi ha peixos, i pel qual pots navegar amb una barca.

     Que mentre nosaltres necessitem fanals per tal de veure en l’obscuritat ells s’il.luminen amb la lluna i les estrelles, que els serveixen a més per tal d’orientar-s’hi i no perdre-s’hi.

     Nosaltres ens passem el dia escoltant els sorolls dels camions, els cotxes, les obres del carrer, les fàbriques… ells solament escolten els cants dels ocells, dels grills, i el silenci de la muntanya.

     Nosaltres amb prou feines tenim temps per a menjar tots plegats i sempre recorrem a les salsitxes i plats precuinats… Ells gaudeixen parlant i cantant al voltant de la foguera durant hores, mente es cuina una peça de caça que han capturat durant el dia.

     Nosaltres vivim semptre protegits per un mur amb alarmes i circuits de televisió, ells solament coneixen el límit de l’horitzó, la muntanya, les estrelles, els núvols.

     Nosaltres no podem viure sense l’ordinador ni el mòbil, a què estem sempre connectats, ells solament estan en connexió amb la natura, amb la gent, amb els animals.

     El pare quedà impressionat per com havia entés el fill tot aquest cúmul de necessitats que se suposava havia de trobar en aquella família, i no sabé què contestar.

     Així que el fill, mirant agraït el seu pare, li contestà… “Gràcies, pare, per haver-me demostrat com de pobres som!

     PD: Es tracta d’un conte que he trobat per Santa Maria de Nassiu i us he traduït. Bon dia. 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. És una bonica història, i estaria bé de saber-ne la continuació. Què deuría haver fet el fill després d’aquella experiència?

    Hipòtesi a)  Anar-se’n a viure de pagès per canviar de vida?

    b)  “Ajudar” als pobres que havia conegut a tenir més “benestar”?

    c)  Continuar igual amb la seva “pobre” vida com si res?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.