Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

15 d'octubre de 2011
0 comentaris

PINET (VALL D’ALBAIDA)

     Les i els que em seguiu sabeu que de tant en tant escric un apunt sobre els pobles i les parròquies de la nostra Arxidiòcesi, aquest apunt, com en més d’una ocasió he dit, sol ser la traducció de l’apartat “Nuestras Parroquias” d’Arturo Llin Cháfer, del full ALELUYA. 

     Com que el corresponent al diumenge, 14 d’agost, no el tinc -estava de viatge a Portugal i Galícia- i, si no estic equivocat, corresponia al veí poble i parròquia de Pinet, us vaig a fer cinc cèntims d’aquest poble i parròquia.

     Pinet se situa al sector nord-oest de la Vall d’Albaida. El relleu el constitueix una vall de forma circulart, amb fons de margues rogenques dipositades per l’erosió de les aigües des de les muntanyes que tanquen aquesta vall pel nord-oest i el nord. 

     El clima és mediterrani típic, amb estius calorosos i hiverns freds amb una mitjana de dues nevades l’any. Les precipitacions oscil.len al voltants dels 600 mm anuals, encara que aquests darrers anys se superen els 1000 mm, sobretot a causa de la famosa gota freda. 
 

     Des de València s’accedeix a aquesta localitat a través de l’A-7 per a enllaçar amb la CV-40 i la CV-60 per tal de finalitzar en la CV-610 i CV-608.


     El terme municipal limita amb Barx, Quatretonda, Gandia i Llutxent. Pertanyé a la baronia de Llutxent , el senyoriu fou exercit per la família Maça i després per les cases de Mandas i Duesaigües.     

     El 1530, el papa Climent VII creà la vicaria de Pinet, que fou regentada pels dominicans del monestir del Corpus Christ  de Llutxent fins l’any 1835.    

      Els conreus són de secà (oliveres, ametllers, garroferes, etc.). La ramaderia té molta presència al poble (actualment compta amb més de 20 granges avícoles i alguna de porcina).   

      L’església parroquial està dedicada a Sant Pere Apòstol, fundada pel Patriarca Sant Joan de Ribera a principi del segle XVII, i fou una donació del senyor de la baronia, Pere Maça. És de planta basilical orientada a Terra Santa i la façana es troba coronada amb una espadanya. El retaule de l’altar major és d’estil neoclàssic. A la seua dreta es troba la sacristia i a l’esquerra la capella del sagrari. Com a denominació curiosa -perquè no l’havia escoltat mai- el Crist té l’advocació de “Crist de la Muntanya”.     

     També cal afegir que es troba dins de la Ruta dels Monestirs de València, ruta que comprén aquests monestirs:


     El pàrroc encarregat de la parròquia és el de Llutxent, l’alcalde és Juan Ramón Chismol i té una població d’uns 200 habitants. A més a més, el personal encarregat de l’administració de l’Ajuntament és conegut meu i, durant l’estiu, és un agradable costum esmorzar al bar del poble acompanyat d’aquestes dues amigues, a qui dedique l’apunt. 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.