Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

26 de setembre de 2011
2 comentaris

PETRÉS (Camp de Morvedre)

     Municipi situat en la vega baixa del riu Palància. El relleu del terme presenta dos accidents importants: el riu Palància que limita el terme pel sud, i la muntanya del Ponera, els vessants del qual entren pel nord, assooint l’altitud màxima en un pujol de 185 metres. El 70% del terme està dedicat a l’agrcultura, la resta no conreat correspon al llit del riu Palància i al mont, coberts de pins i romer. La major part del conreu està dedicat als cítrics, seguits dels garrofers, vinya i hortalisses. La sèquia majorde Morvedre entra al terne, i es bifurca en dos, poc abans d’arribar a la població. El poble es troba situat en terreny pla, en el vessant de la serra del Ponera, i en el marge esquerre del riu Palància. Actualment té uns 900 habitants. La parròquia té per titular l’Apòstol Sant Jaume i pertany a l’arxiprestat del “Sant Esperit”.

 

     S’hi han trobat al terme vestigis arqueològics d’haver estat habitat en el temps dels ibers, s’hi han trobat les runes d’una vila romana corresponent a la primera època de la Roma Imperial. En els temps de la fundació del Regne de València era una alqueria musulmana, que degué figurar amb altre nom en el Llibre del Repartiment. El rei Joan I, el 8 de juny de 1389, vengué el terç delme i altres drets a Francesc  Aguiló. Possiblement aleshores es començà la construcció del castell senyorial, que encara avui dia es conserva, i que va ser seu d’una baronia que fou important en els annals de la història de València.

     

     Al castell es va construir una capella dedicada a la Mare de Déu que en un principi feia les vegades de parròquia. En un principi Petrés depengué de Sagunt, del qual es desmembrà el 1535, i es constituí en parròquia. En l’arranjament parroquial de Sant Joan de Ribera de 1574 constava que tenia 120 cases de moriscos i 30 de cristians vells. L’actual temple comennçà a construir-se el 1435, i s’acabà el 1588. El 1608 es construí el retaule de Sant Jaume. En el segle XVIII es construí l’església, i quedà acabada la façana el 1736, l’obra de la talla la va fer l’escultor Andreu Robles, i les pintures de l’Altar Vicent Sanxis, el 1742. La bonica capella de la Comunió, en forma de rotonda, amb artístiques columnes i pintures de Joaquim Oliet, es començà a edificar el 1800. El 1725 es construí un calvari dedicat a Sant Domènec de Guzmán, fundador de l’OP (ordre de predicadors) i amb l’hàbit dels quals fou soterrat el meu avi patern que en duia el nom i nasqué a Llutxent, lloc on aquest orde fundà l’anomenat Convent el 1422, convent que fou la primera Universitat valenciana (Estudi General en Arts i Teologia). Se celebren festes al Salvador i a la Immaculada Concepció de Maria en agost i setembre, respectivament. 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Respon a juli Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.