Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
27 de gener de 2011
0 comentaris
Perversió del Premi Nobel de la Pau
“De vegades cal la guerra, i en certa mesura la guerra és una expressió dels sentiments humans”,
“Jo sóc responsable del desplegament de milers de joves nord-americans per tal de combatre en una terra distant. Alguns hi mataran. Alguns hi moriran.”
“EEUU ha ajudat a assegurar la seguretat mundial durant més de sis dècades amb la sang dels nostres ciutadans i la força de les nostres armes.”
“El mal al món existeix i de vegades cal l’ús de la violència contra el mal. No és una expressió de cinisme, sinó una lliçó d’història.”
“La no-violència no hauria detingut els exèrcits de Hitler, i les negociacions no convenceran Al Qaeda per tal que deixe les armes.”
Ho deia mentre rebia el premi Nobel de la Pau. Haureu endevinat de qui es tracta. Barack Obama. Com a mínim és per quedar-se atònit i indignat, per sentir vergonya aliena, vergonya de la manipulació a què se sotmet avui la societat.
I així arribem a la conclusió que els Nobel no consagren la bondat, sinó el sistema en què vivim. El pitjor de la gestió pública és vendre el mal com a bé. És la més gran perversió del bé comú.
I així arribem a la conclusió que els Nobel no consagren la bondat, sinó el sistema en què vivim. El pitjor de la gestió pública és vendre el mal com a bé. És la més gran perversió del bé comú.
Sort tenim que alguna cosa hi ha en el cor de la bona gent que els fa pensar que aquest no és el camí per a la veritable pau.
Els veritables nobels de la pau estan en els camps de refugiats, en els que treballen per tal de recuperar els xiquets-soldats, en les dones de Cuba, de Palestina o del Sàhara que demanem humilment i tenaç, la pau i la justícia.
Ara podríem citat el passatge de Mt, 20, 27-28: “Sabeu que els prínceps de les gents avasallen els seus pobles, y que els que són grans exerceixen potestat sobre ells. No serà així entre vosaltres; sinó entre vosaltres, tot el que vulga ser gran, siga el vostre criat: i el que entre vosaltres vulga ser primer, siga el vostre serf. Així com el Fill de l’Home no vingué per a ser servit. sinó per a servir i per donar la seua vida en redempció per molts.”
Els veritables nobels de la pau estan en els camps de refugiats, en els que treballen per tal de recuperar els xiquets-soldats, en les dones de Cuba, de Palestina o del Sàhara que demanem humilment i tenaç, la pau i la justícia.
Ara podríem citat el passatge de Mt, 20, 27-28: “Sabeu que els prínceps de les gents avasallen els seus pobles, y que els que són grans exerceixen potestat sobre ells. No serà així entre vosaltres; sinó entre vosaltres, tot el que vulga ser gran, siga el vostre criat: i el que entre vosaltres vulga ser primer, siga el vostre serf. Així com el Fill de l’Home no vingué per a ser servit. sinó per a servir i per donar la seua vida en redempció per molts.”
Està clar que el camí de la violència, de QUALSEVOL VIOLÈNCIA, no troba suport a l’Evangeli. Per això mateix, posar com a model de bondat moral una persona que ostenta un càrrec que genera una gran violència militar és una perversió. No pot haver-hi mitges tintes.
I cal saber que Hitler estigué nominat al Nobel de la Pau una vegada i Stalin en dues ocasions. Bona vesprada.
PD: D’uns papers trobats al Monestir de Santa Maria de Nassiu
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!