Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Sant Bernat, Maria i Gràcia de Carlet

Vull fer-me ressò d’un  testimoni d’una monja benedictina, Joan Chittister, sobre la seua perseverància a l’Església. Diu així aquesta monja de l’OSB:

“Persevere a l’Església perquè no conec cap altre indret que satisfaga en mi el que l’Església mateixa ens ensenya a cercar: una vida sacramental que ho faça tot sagrat, una comunitat de fe que celebre la vida conjuntament, la proclamació de la imatge de Déu viva en cada u de nosaltres, la contemplació de la veritat que dóna sentit a la vida.

Persevere a l’Església perquè, encara que les llums s’han apagat en parts de la casa, sé que estic en ma casa. M’adone que és la família amb què he crescut.

És la família que em donà les meues primeres imatges de Déu, la meua primera sensació de valor humà, el meu primer sentit de la santedat. la meua primera invitació a un bondat mesurada per molt més que l'”èxit”. Una família, sols per ser disfuncional, com ho és aquesta, no deixa de ser una família. Arribí a comprendre que, per a aquells la fe dels quals és madura, sols Déu és Déu. No la institució. No el sistema. No la història. No el Papa. Déu està a l’Església, no en el dicasteri. L’Església és un vincle de fe, no el fi de la mateixa.”