Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
29 de novembre de 2008
0 comentaris
PERLES DE CARLITOS FABRA I MÉS
Acabe d’obrir les pàgines del Liante, com li agrada anomenar-lo a Sergi Gómez -Can Carrasca-, i m’he trobat amb algunes perles que ha pronunciat el polític que més sort ha tingut i té quan juga a la loteria, efectivament es tracta de Carlitos Fabra. Ací les teniu:
“HE COMPRADO EL 27.931 Y SI ME TOCA ME SACARÉ LA PIRULA Y MEARÉ EN LA SEDE DE IZQUIERDA UNIDA”
“¿SABÉIS COMO SE LLAMA A LA WEB DEL PSOE: A ROBAR, A ROBAR, A ROBAR.COM”
“SERIA LA SEXTA GENERACIÓN DE MI FAMILIA” (quan es refereix que confia que la seua filla Andrea presidesca algun dia la diputació de Castelló).
Amb polítics (sic) com aquests no cal fer massa perquè el poble pla vaja desencantant-se d’aquells que regeixen el nostre poble. Una vergonya!!!!
Per si amb açò no en tinguérem prou, també acabem de saber que el Consell augmenta el sou dels directius la vespra de la protesta contra la seua política educativa. Es tracta d’un acord signat el maig de 2007 per sindicats -tret de l’STEPV- i l’administració i que ara diuen que faran efectiu a la nòmina de desembre. Una altra vergonya!!!! Se’ls veu massa el llautó!!!!
I ahir també el govern de Paco Plans tancava el repetidor de TV3 que donava senyal a la Ribera i la Costera. Una altra vergonya!!!! Aquesta també, crec, és una resposta a la manifestació en defensa de l’ensenyament públic al PV. I en van…
Per tot açò i per molt més… ens manifestem contra la política educativa del govern Camps -Plans- i del seu conseller forense… d’Educació. Bon dia.
PD: Us deixe els articles: Carta oberta a Camps, de Damià Mollà (LEVANTE-EMV) i Agitación, propaganda y falsedades, de Roberto Romero (LEVANTE-EMV).
DAMIÀ MOLLÀ
Molt honorable i amic president Francesc Camps. Fa anys que ens coneixem i no ens hem portat excessivament mal. Et vaig invitar a donar una xarrada en la Facultat d´Economia i vas acceptar encantat. La iniciativa va ser dels alumnes de quint de Sociologia Urbana. Tu estaves de regidor de Tràfic i un grup d´alumnes havien de realitzar un treball sobre eixe tema en la ciutat de València. T´el vaig comunicar i vas vindre encantat a discutir amb els alumnes els problemes de tràfic que, llavors, tènia la ciutat i com pensaves donar-los solució. Mes endavant vam tindre bona relació quan jo era membre del hui difunt Consell de Cultura de la Ciutat i vam refermar la nostra relació quan el professor Broseta va ser vilment assassinat. No se si vam anar junts amb cotxe de l´Ajuntament al funeral o va ser amb el teu actual conseller Juan Cotino. Però, oblidem el macabre tema. Et tinc per home sensat i bon polític. El teu antecessor era, per dir-ho així, mes levantapolvaredas que tu. Em varen demanar (junt a d´altres professors) que m´incorporara a un grup que assessora a l´expresident. Em vaig negar per una raó que per a mi és un problema de la nostra jove democràcia: el transfuguisme. A mon entendre, ara com ara, a un candidat se li tria per anar en una llista d´un determinat partit o coalició. De fet votem als grups polítics i no als components de la llista que se´ns presenta. El cap de llista es l’únic que pot motivar-te a canviar el vot.
Perdó pel pròleg perquè de Ciutadania vull tractar. Jo entenc que faces oposició al Govern actual. Mal funcionària nostra jove democràcia sense una bona oposició. En l´anterior legislatura el Partit Popular va optar per una estratègia que no va resultar ser la millor per a guanyar les eleccions generals. Manifestacions contra ETA, prendre el carrer amb pancartes… culpant el Govern dels sinistres atemptats terroristes. L´actual president del PP de Madrid i, en capitol general celebrat ací a València, va canviar d´estratègia i si bé confirmà el president en funcions Mariano Rajoy com líder del partit, este, i supose vas ser un dels artífexs, va renovar molts alts càrrecs donant noves cares, si mes no, als que mes han d´eixir per televisió. Es va optar per una estratègia mes de gabinet i menys del carrer, mes parlamentaria i menys pancartista… Rajoy es va refermar en la direcció però va realitzar un aggiornamento, si em permets l´expressió, als objectius, del qual crec, estan donant bons fruits al Partit Popular. Jo, alié a la militància política partidista, sempre he pensat que una de les grans virtuts de la democràcia -Toqueville dixit-és l´alternança en el poder. A tu, Molt Honorable, et toca fer, primer, una bona gestió en la Comunitat, país o regne… i, al mateix temps, fer oposició al Govern de Madrid. Però esta labor no pot fer-se sense trellat i el teu successor en la macroconselleria d´Educació l´ha armat i les conseqüències, llevat que prengues cartes en l´assumpte, recauran sobre tu. Tant costa el trellat? Tu has sigut savi i magnific estratega, perquè desfer-se del teu antecessor era prou difícil i ho has aconseguit sense esgarrar el partit. Al contrari l´has reafirmat assumint un lideratge, sensat, tranquil, i intel·ligent. Et diria que eres un bon Fabiano.
El teu conseller Font de Mora -de Burriana- s´ha encabotat a donar en anglès una assignatura que en el fons, a mon entendre, té com a objectiu fer-nos ciutadans educats i reflexius, ciutadans lliures. Fer pensar i discrepar és la base del sistema democràtic. El dialogue i la comunió, també. Es diu, per a justificar la decisió de donar en anglès l´assignatura, que hem de ser internacionals. Però, a mon entendre, eixa decisió és agressivament provinciana. Si, per a bé o per a mal el llatí actual és l´americà, l´únic imperi que queda després de la caiguda del Mur de Berlín. Aplaudiments. Però una cosa és iniciar els nostres jóvens en l´americà i una altra imposar esta llengua en una matèria l´objectiu fonamental de la qual és fer ciutadans capaços de discutir sense arribar a les mans o a les pancartes, tancaments, manifestacions… És difícil iniciar a la ciutadania imposant i destituint, obligant i trastornant els alumnes i, si mes no, en una llengua que desconeixen.
Hui, president, els valencians estem eixint en els telenotícies i mitjans de comunicació mes que mai, però per a ser-te sincer crec que, mes bé, per a riure´s de nosaltres per la decisió i encabotament del senyor de Burriana, el conseller de Educació i Cultura, de fer que l’assignatura es done en anglès-americà. I com bon borrienec, que com bé saps s´autocomplauen per la seua cabuderia amb un Burriana-París-Londres, no hi vol replantejar un tema que crea mes problemes que d´altra cosa. Si vol donar mes anglès-nord-americà que hi cree i dote places per assolir el mencionat objectiu. No hi trobarà oposició.
Molt honorable president de la Generalitat Valenciana, no sé com acabarà este desafortunat afaire, però si vull recordar-te que de savis és rectificar.
Molt cordialment.
ROBERTO ROMERO
Una respuesta al portavoz del PP en las Corts, Ricardo Costa.
Señor portavoz del PP en las Corts Valencianes: tuvo a bien dedicar un artículo a denunciar las presuntas falsedades, agitación y propaganda que según usted está sufriendo el Gobierno valenciano ante su loable empeño de conseguir que nuestro alumnado diserte sobre temas filosóficos en inglés. Déjeme entonces señalar alguna de las falsedades, agitación y propaganda que había en su discurso.
«Estamos hablando de la educación y futuro de nuestros hijos», dice usted. Propaganda mientras no demuestren con hechos que les interesa lo más mínimo. Una década larga de barracones, inexistencia de una red infantil, rotación demencial de plantillas y ausencia de previsión generalizada avalan todo lo contrario.
«Ejemplo de consenso y diálogo» es lo que, según usted, muestra la Conselleria de Educación al hablar de una moratoria en la orden de Educación para la Ciudadanía. Agitación. Para empezar: no existe tal cosa. Una orden se aplica o se retira. Pero ése no es el fondo de la cuestión. Lo importante es que nunca se hubiera llegado a tres meses de movilizaciones continuadas de toda la comunidad educativa (padres, madres, profesorado y alumnado) si hubieran dado no ya ejemplo, sino la mínima muestra de consenso y diálogo. Y recuerde que el caso de Educación para la Ciudadanía es sólo uno de los catorce puntos sobre los que la Plataforma per l´ensenyament públic reclama ese consenso y diálogo que usted agita en su artículo.
«Normas que respetamos y aplicamos porque son la ley». Falsedad. Da la impresión de que ustedes sólo aplican la ley si les gusta o si les obligan los tribunales. En el caso de Educación para la Ciudadanía no van a aplicar la ley. La ley, en forma de Real Decreto, de obligado cumplimiento en todo el estado (ese cuya unidad tanto defienden en otras comunidades), establecía un currículo mínimo que ustedes no van a aplicar en esta comunidad. Entre otras cosas, eliminaron el epígrafe que hacía referencia a la igualdad efectiva entre hombres y mujeres; alguien de su partido, a poder ser una mujer (por ejemplo, la secretaria autonómica de Educación) podría explicarnos en otro artículo por qué lo hicieron.
Sí hace una cosa interesante en su artículo: establece un paralelismo entre su política educativa y la política sanitaria de Esperanza Aguirre en Madrid. Tanto Francisco Camps como ella son realmente exponentes del neoconservadurismo (¿o teoconservadurismo?) más retrógrado (a pesar del prefijo neo). Ambos demuestran en la práctica qué tipo de sociedad desean: aquella en la que el sector público sea un mero apéndice asistencial en vías de desaparición. Da un poco de lástima verlos mantener presupuestos ideológicos (y llamarlos así ya es hacerles un favor) que incluso los defensores más integristas del libre mercado están intentando esconder hasta que vuelvan tiempos mejores.
Como yo sí pienso que hay que acercar posiciones y llegar a consensos reconozco públicamente que coincido con una idea del artículo del señor Costa: «Con el futuro de los jóvenes no se puede ni se debe jugar». Lamentablemente, el gobierno del PP en el País Valencià ha jugado con el futuro de demasiados jóvenes: los que han engrosado las listas de fracaso escolar, que han crecido a un ritmo de un 1 % anual desde que están en el poder, acercándose al 40 %.
*Área de Estudios de la Fedración de Enseñanza de CC OO-PV
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!