Els Papers de Santa Maria de Nassiu

i que ací us deixe pel seu interés. Que n’aprenguen!!!

5/4/2007  LES ANÒMALES RELACIONS ENTRE VALÈNCIA I CATALUNYA // DAVID MIRÓ

¿Per què molesta tant TV-3?

1. ? La tele catalana dóna veu al País Valencià a la minoria nacionalista i a gent incòmoda per al PP

L’amenaça
del tancament de les emissions de TV-3 al País Valencià per part de la
Generalitat valenciana, governada pel Partit Popular, ha posat damunt
la taula tot un seguit de qüestions que valdria la pena abordar, encara
que sigui de forma sumària i al marge de la possible solució que es
trobi, si és que se’n troba alguna. Com veureu, aquí no es tracta de
discutir només l’àmbit d’emissió d’una televisió autonòmica, sinó que
entrem de ple en un dels assumptes més espinosos que van quedar sense
resoldre durant la transició: la possible articulació d’una àrea
d’influència que abastés tots els països de llengua catalana.

EL
PRIMER element que cal valorar és el que significa TV-3 per als
valencians. Per una àmplia majoria, TV-3 és "la catalana", la televisió
on "no fan programes del cor" i en la qual "expliquen molt bé el
temps", segons algunes opinions recollides per un servidor. No és una
cadena que tingui grans audiències, però sí suficients perquè Canal 9
forcés en el seu dia que s’apaguessin les retransmissions de futbol de
TV-3, per la quantitat de televidents que preferien "la catalana", o
perquè un diputat d’Esquerra Unida fes una intervenció al Parlament
reclamant programes de qualitat a Canal 9 i que posés com a exemple
l’audiència que tenia entre els valencians el programa Sense títol, d’Andreu Buenafuente.
A l’inici de la guerra de l’Iraq, els informatius de Canal 9 van patir
una forta davallada d’audiència. Molts dels seus seguidors es van
passar llavors als de TV-3, ja que es tenia la percepció que explicaven
millor la realitat.
A més a més de tot això, TV-3 és el mitjà que
al País Valencià dóna veu als que no en tenen, és a dir, a la minoria
nacionalista, però també a una llarga nòmina d’activistes,
intel.lectuals, escriptors i artistes en general que resulten incòmodes
al PP. Un dels escriptors que més ven en llengua catalana, Ferran Torrent,
a penes és convidat a Canal 9. Si tenim en compte això, no ens ha
d’estranyar que 2.000 persones surtin a manifestar-se a Castelló
convocades per SMS. Per a moltes d’elles, la desaparició d’un canal com
TV-3 els deixaria sense cap mitjà de referència, sense el lligam que
els uneix a la comunitat catalanoparlant. Ells, precisament, són els
que viuen en l’ambient més hostil.

UNA DE LES condicions que ha
posat el Govern valencià per signar un acord de reciprocitat és que
TV-3 deixi d’utilitzar l’expressió País Valencià. Si ens
remuntem a la transició, veurem que País Valencià va ser el nom modern
que van adaptar les institucions acadèmiques i les organitzacions
d’esquerra per referir-se al vell Regne de València, una denominació
anacrònica que únicament defensaven els franquistes nostàlgics. A
l’hora de negociar l’Estatut s’hi van incloure totes dues al preàmbul,
però el PSPV (atenció: ¡Partit Socialista del País Valencià!) i la UCD
van pactar Comunitat Valenciana com a nom oficial. I ara reflexionem:
¿per què és tan important el nom? Joan Francesc Mira ho ha explicat molt bé a La nació dels valencians:
"¿Pot existir i pot haver-hi la voluntat de fer existir un país que es
diga comunitat? ¿Té les mateixes implicacions i reverberacions? ¿Té el
mateix contingut conceptual i expressa el mateix sentit polític? És ben
evident que no. Perquè no es tractava d’una simple modificació
terminològica, era un colp decisiu –amb plena consciència dels
responsables– contra un procés històric que començava a fer por". I
més endavant continua: "Qui pot cridar en un acte o una manifestació,
‘¡Visca la Comunitat!’ o ‘¡Co-mu-ni-tat va-len-ci-a- na!’ amb un mínim
de commoció patriòtica? Qui pot creure o sentir que ‘la Comunitat’ és
el seu país o pàtria?".

UN TERCER aspecte que ha quedat al
descobert és el de la manca de relacions normals entre València i
Catalunya. Una cosa bastant insòlita si tenim en compte que, des del
punt de vista eco- nòmic, el País Valencià és el principal client de
Catalunya i també el seu primer proveïdor, i a l’inrevés. Entre tots
dos concentren gairebé la meitat del total d’exportacions espanyoles.
Es tracta de dues economies que són altament interrelacionades, però
això no té cap traducció en l’àmbit polític. ¿Per què? En el cas del
PP, és evident que mentre pensin que l’anticatalanisme els pot servir
per guanyar un grapat de vots no tindran cap interès a normalitzar les
relacions. I en el cas de Catalunya, perquè entestats a figurar en el pool
de les grans regions europees (els famosos quatre motors d’Europa) ha
deixat de banda les relacions amb els socis que hi ha més a la vora, i
amb els quals ens uneixen més coses. És el que Josep Vicent Boira
ha qualificat com a "diplomàcia a mitjana distància". El País Valencià
és el soci ideal per sumar esforços amb Catalunya en els àmbits
espanyol i europeu.
Finalment, caldria apuntar aquí la importància
de TV-3 per consolidar un mercat cultural que s’expressi en català. Per
això, TV-3 no es pot limitar a ser una televisió autonòmica més. Ha de
ser la televisió de referència d’una comunitat de 10 milions de
parlants, la nostra BBC. I és justament per això que molesta tant.

*Periodista