Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

12 de juny de 2021
0 comentaris

¿Per què els professors de secundària es jubilen als seixanta anys? per Vicent Riera i Escrivà

A Juan Doménech, Carmina Gómez, Francesc Piera i Fran Soler, docents jubilats

Estic convençut que en este país la gent no es fa les preguntes realment pertinents sobre molts assumptes. En la qüestió de l’educació sembla obvi que tots estem d’acord en el fet que el nostre sistema educatiu ha de ser mínimament equitatiu i ha de respectar plenament el principi d’igualtat d’oportunitats. ¿Però, algú es pregunta per què la majoria dels professors de secundària es jubilen només complir els seixanta anys? La resposta és evident: es jubilen a eixa edat perquè el marc legal els ho permet i és, consegüentment, un dret que posseïxen. Els docents tenen dret a jubilar-se de manera voluntària als seixanta anys, si han exercit trenta anys en l’escola pública; i per tal de percebre la totalitat de la pensió, necessiten haver treballat trenta-dos anys com a mínim. De més a més, la incertesa sobre un possible canvi legislatiu més restrictiu plana sobre ells com una espasa de Dàmocles, i això fa que no esperen gens de temps per a accedir a la jubilació. Molts d’ells, en fer els seixanta anys, sol·liciten la jubilació encara que no tinguen cotitzats els trenta-dos anys de què parlava abans. D’altra banda, també és prou evident que molts docents podrien ajornar la data de la seua jubilació, però la veritat és que són pocs els qui ho fan. ¿A quines altres causes és degut este deler dels docents d’abandonar les aules i d’iniciar una nova etapa en les seues vides? La resposta, deixant de banda els condicionaments legals que acabe de descriure, és ben senzilla: els ho han fet avorrir. Les causes d’este fàstic vital i professional, al meu entendre, són degudes als fets que passe a enumerar a continuació:

a) L’excessiva espontaneïtat que demostra gran part de l’alumnat del nostre país i la seua quasi total falta d’autocontrol. De fet, molts alumnes són totalment incapaços d’estar-se asseguts en una cadira durant els cinquanta minuts que dura una classe, criden i parlen a deshora i sense mida. A vegades, no respecten l’autoritat del professorat i, de més a més, no tenen cap noció clara de l’esforç personal i del treball quotidià. Quasi un terç de la duració de les classes (i estic fent un càlcul conservador) és destinat al manteniment de l’orde, del silenci i de la calma dins de les aules. Hi ha molta gent que creu que açò que descric no té molta importància i que no se n’ha de fer cas, perquè els xiquets i els adolescents són així i no s’hi pot fer res: «Carn que creix no està mai quieta». Al meu entendre, estan profundament equivocats. El mal comportament dels alumnes en les aules té uns efectes devastadors sobre el sistema nerviós de molts docents i, a més, ¿des de quan l’edat és una patent de cors per a les males maneres i per a comportar-se com un busca-raons de taverna o com un quadrúpede feréstec? Ja fa anys que observe que molts alumnes necessiten la presència constant d’un adult, per tal de tindre un comportament mínimament correcte i normalitzat, i això em sembla un molt mal símptoma.

b) L’escassa preocupació de les famílies per l’educació i per la cultura en general. Moltes famílies confonen el paper de l’escola i són totalment incapaces de reconéixer que els seus fills estan molt lluny de ser perfectes. Eixa incomprensió familiar, a vegades, arriba a convertir-se en pura animadversió i malvolença. Estes actituds i el mal comportament dels alumnes sorgits de «famílies desestructurades» (¡cada vegada n’hi ha més!) també són elements que erosionen profundament l’ànim dels docents que veuen com, cada any que passa, l’educació esdevé una tasca més conflictiva i problemàtica. Gran part del professorat té la inevitable sensació que:

Mala educatio domi incipit.

(La mala educació comença a casa.)

c) La incomprensió per part d’una administració educativa que sobrecarrega els docents de tasques burocràtiques absurdes i estèrils, que no solen millorar de cap manera l’ambient en les aules ni la qualitat de la transmissió dels sabers.

Comptat i debatut: ¿Què li ha passat a aquell jove llicenciat en Filologia Clàssica de vint-i-set anys que, després d’aprovar les oposicions de professor de Llatí, estava profundament feliç, il·lusionat, ufanós i totalment decidit a transmetre als seus joves alumnes el goig de poder contemplar i apreciar la precisió discursiva de Ciceró, la bellesa formal dels versos de Virgili i la incisiva ironia de Marcial? La resposta és molt simple: s’ha cansat i s’ha transmutat en jubilat excursionista (¡Tinc companys professors retirats que es pugen el Benicadell a peu coixo!), flâneur, marit agafatós, xic dels encàrrecs, au-pair dels netets o ves tu a saber què. A este punt hem arribat: el professorat abandona, només pot, un món, el de l’educació, que s’ha tornat terriblement inhòspit. Està fart d’acudir a les classes com el soldat que va al front, fart de refugiar-se darrere de la seua taula, com si estiguera en una trinxera i esperar a vore d’on cauen. Davall de tots estos fets que he descrit, subjau l’evident constatació que la nostra societat hiperindividualista ha oblidat que les normes d’educació i la urbanitat són l’oli que lubrica els engranatges del món social i que fan que la nostra vida, la de cada u i la de tots, es desenrotlle de manera digna, harmoniosa i serena. Si els professors de secundària es jubilen als seixanta anys, no és només perquè legalment ho poden fer. Si persones plenes d’energia i d’experiència, que han demostrat la seua vàlua personal i professional, estan desesperades per abandonar una institució (l’escolar), que els ha format i en la qual han treballat moltíssims anys, alguna cosa devem estar fent malament.

No hi ha pitjor cego que el qui no vol vore.

Divendres, 12 de març de 2021 a les 06:00h


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.