Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Fa dos mesos que dirigeix la Conselleria d´Educació i Vicent Marzà porta camí d´exhaurir el diccionari dels errors, en perdre amb les formes molta de la raó que té en el fons. Obrir fronts „els dos més sonats: contra l´ensenyament de la religió i els concerts educatius„ operant amb les paraules amb el tacte d´un cirurgià amb manyoples és exposar-se a morir com el peix: per la boca. Ha dit Marzà que va contra l´ensenyament concertat? No. Tan sols puntualitza que a partir d´ara hi haurà criteris clars per a concertar unitats en base a necessitats d´escolarització. És a dir, que complirà la norma. Tot just el que no ha fet en vint anys el PP. Tanmateix, per què molts pares i professors no ho han entès així? Perquè en política la forma és el fons, i el que sembla haver dit té més repercussió que el que realment ha dit; atès que les paraules, un cop dites, no expressen el que volem dir, sinó el que elles volen dir.

Les presses en mostrar gestió solen provocar l´atrotinament de voler clavar el segon gol abans de fer el primer. Serenitat i tacte, doncs, que un arbre no creix més ràpid si l´estires del tronc. I una regla d´or: de vegades, la no-notícia és la millor notícia. Ja saben la vella fórmula: «si no et dic res, és que tot va bé», com sol admetre´s quan algú surt de viatge i no ens telefona. «Si passa alguna cosa, ja m´ho diràs». No ens diu res? Perfecte. Tot va bé. Així que, si no se´n parla més de fronts oberts, bona senyal. En matèria educativa, on és tan difícil evitar la controvèrsia, cal fugir de l´epicentre d´actualitat i anar fent “sin que se note el cuidado”, com diu el Decret de Nova Planta. Amb això no advoque pel secretisme, sinó per la discreció. Per acabar, unes preguntes retòriques: que Marzà siga de Compromís i Educació la gestione el PSOE, estarà en l´arrel del problema? Marzà s´expressa així o respira per boca d´altre? I si és això últim, hi ha d´amagat cap pla maquiavèl·lic per cremar al conseller?