Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Des del principi dels temps els humans sempre hem tingut com una preocupació durant la nostra edat madura de com assegurar-nos el sosteniment durant l’etapa final de la nostra vida, quan anem perdent la força i els recursos necessaris per a guanyar-nos la vida. Tenir fills que tinguen cura de nosaltres era el sistema més recurrent en l’antiguitat. A poc a poc i sobretot al  llarg del segle XX ens anàrem dotant d’uns mitjans que cobriren aqueixa necessitat: va nàixer la pensió. Primer per a col.lectius de treballadors de la naixent era industrial i després es va anar universalitzant.

Ara mateix s’entén la pensió com un dret al qual tota persona, pel fet de ser-ho,ha de tenir accés en el moment de la jubilació. Una altra cosa és com s’han organitzat els diversos canals d’accés en el sistema públic de pensions i, sobretot, la quantia d’aquestes és el que està provocant mobilitzacions  dels propis pensionostes actuals, que estan plantejant que tant les quanties de les pensions com la forma de revalorització d’aquestes siguen més justes i equitatives. Hem d’animar i donar suport a les esmentades mobilitzacions, doncs no es tracta d’unes peticions individuals sinó un canvi per al bé comú de tots.

I en el nostre món rural encara tenim, a més, el problema afegit de la baixa cotització, pel sistema establert, que genera pensions de jubilació mínimes, que no sempre poden garantir un retir amb recursos necessaris. I la manca de cotització de la dona rural que provoca una absència total de pensió. Hem d’anar enfocant el canvi per tal d’aconseguir que al món rural també es garantisca els sistema públic de pensions, sense discriminacions i amb igualtat a la resta de col.lectius.

Totes les persones, jubilats i futurs jubilats, hem de tindre en compte els interessos creats per bancs i companyies d’assegurances sobre la forma de gestionar els fons de pensions públics. Argumenten que el sistema de pensions, que ara gestiona la Seguretat Social , no funciona, doncs apunten, entre altres coses, que existeixen desequilibris entre els ingressos (aportacions i quotes de cotitzacions) i les despeses (pagament de pensions), amb la possibilitat de la fallida del sistema a mitjà i llarg termini. Cal prendre amb cura les esmentades afirmacions, doncs creiem que existeixen molts interessos a gestionar, sense entrebanc algun,la ingent quantitat de diner que es fa anar en el sistema públic de pensions. Apostem d’una forma clara per un sistema públic i universal.

És cert que el sistema necessita canvis, correccions, ajustos… Amb el temps les necessitats i les persones canvien. I el sistema ha d’anar modificant-se per tal de donar resposta. Garantint sempre el públic i universal. I prendre consciència que la cotització, els impostos, són la base sobre la qual edificar aquest sistema. Modifiquem el sistema de pensions públic, sempre que siga necessari i just per al bé comú de tots els ciutadans.