Els Papers de Santa Maria de Nassiu

La primera part duu per títol LES CAUSES QUE DONEN SENTIT A LA SEUA VIDA, amb les col.laboracions de Miguel d’Escoto, Joao Pedro Stélide, Paulo Maldos, Dom José María Pires, Ivone Gevara, Leonardo Boff, José María Vigil, Jon Sobrino, J. Ignacio González Faus i Pedro Trigo. Són col.laboracions en què expliquen les gran causes que han mogut la vida del bisbe Pere: La Patria Grande, la tierra, la causa indígena, la causa negra, la causa de les dones, la causa dels pobres, la del diàleg interreligiós, la dels màrtirs, la de l’Església i la de Déu. El llibre duu una Introducció de Federico Mayor Zaragoza i un Pròleg de Félix Valenzuela. Cada una d’aquestes causa acaba amb un text de Pere Casaldàliga.

La segona part duu per títol RETRAT D’UNA PERSONALITAT, i hi col.laboren:

• Pedro Gabriel (Pedro, hombre),
• Teófilo Cabestrero (Pedro, missionero claretiano),
• Nicolàs Castellanos (Pedro, solidario),
• Adolfo Pérez Esquivel (Pedro, defensor del otro),
• Zofia Marzec (Pedro, poeta)
• Benjamín Forcano (Pedro, profeta),
• Josef Garcia Casacales (Pedro, amigo),
• Maximino Cerezo (Pedro, inspitador y guía),
• Marcelo Barros (Pedro, místico),
• Pablo Richard (Pedro, teólogo),
• F. Escribano (Pedro, catalán, latinoamericano, ciudadano mundial),
• Monsenyor Balduino (Pedro, obispo) i
• Jorge Carvajal Posada (Pedro piedra).

Cada un dels apartat acaba, com en la primera part, amb un text del bisbe Casaldàliga.

El llibre acaba amb un Epíleg del successor de Pere al front del bisbat Dom Leonardo U. Steiner, franciscà i bisbe en l’actualitat de Sao Félix Do Araguaia.

Més d’una vegada he dut ací la figura i la persona del bisbe Pere. I ho he fet per molts motius, Principalment, pel que ha significat i significa dins l’Església, i sobretot, per l’empremta que ha deixat i encara deixa en els cors dels que, o bé l’han conegut en persona, o bé l’hem conegut per les seues obres (escrites i reals).

A més, per a mi, el bisbe Casaldàliga representa un valor molt important perquè fou amb els claretians de Xàtiva amb els quals jo vaig sentir realment que formava part de l’Església. Casaldàliga és claretià i bisbe. I he tingut la sort de conéixer un grup de Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria (Clariatians, en honor del seu fundador, Sant Antoni M. Claret), que m’han fet conéixer una Església diferent a l’Església que tenim ací a l’arquebisbat de València. No voldria que algú s’ho prenguera com una crítica però sí com un retret. I per què dic açò? Perquè, en ple franquisme, encara que les classes s’havien de fer (i es feien) en la lengua del imperio, al Col.legi Claret, de Xàtiva -no ara que és Seminari Menor de l’Arquebisbat, encara que en conserva el nom… malauradament solament el nom) mai no ens prohibiren parlar la llengua del poble valencià, que, al contrari del que deia monsenyor Olaechea, a qui un dia d’aquests fan beat, no és el castellà sinó en valencià.

Abans d’acabar l’apunt i recomanar-ne la lectura, vull destacar la col.laboració de  Josef García Cascales, mort el passat 8 de setembre a Viena, i nascut a Xàtiva l’any 1928, professà a Vic l’any 1946, i fou destinat a Alemanya. Fou ordenat l’any 1953 i ja no va demanar mai més tornar a Catalunya. A més de ser valencià i de Xàtiva, cal dir que fou un gran claretià, molt estimat, una persona molt senzilla, però amb una excel.lent vàlua professional, que escrigué molt sobre el fundador de l’orde i la seua vida, entusiasta dels màrtirs de Barbastre, i gran seguidor de la vida del bisbe Pere. Morí amb la nacionalitat austríaca. 
 
Acabe amb una cita del bisbe Pere: “Creo que sólo se puede vivir sublevadamente. Y creo que sólo se puede ser cristiano siendo revolucionario, porque ya no basta con pretender “reformar” el mundo. (…) Las derechas son reaccionarias por naturaleza, fanàticament inmovilistas cuando se trata de salvar el propio tajo. solidariamente interesadas en aquel Orden que és el Bien… de la “minoría de siempre”. (pàg. 105)