Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
“Patim un franquisme disfressat amb un rei ximple i sense vergonya”
diplomàtic, i que fou ambaixador al Vaticà del 1985 al 1987, al setmanari EL
TEMPS, núm. 1.281. D’aquesta entrevista vull deixar ací algun fragment del que diu Puente Ojea.
integrisme nacionalcatòlic, clarament predominant, i, d’una altra, una
tendència disgregadora de caire anarcoide, laïcista radical, sectària i fins i
tot diria que paranormalista.”
del franquismr: hi ha una oligarquia de partits que s’alternen al poder i que
es defensen recíprocament, com a classe política, PSOE i PP van de bracet en
gairebé tots els temes, simulen unes oposicions que després no exerceixen. Ací
no tenim democràcia, la cúpula designa els candidats d’unes llistes tancades,
no hi ha representativitat, la gent no se sent vinculada a aquells a qui ha escollito.
… El ciutadà no hi té cap dret.”
“Vivim en un sistema permanente d’inconstitucionalitat, i
el PSOE és el màxim responsable d’aquest franquisme en versió monàrquica.”
Pel que fa a l’Església (amb JLRZ): “No sols no ha
afavorit l’autofinançament de l’Església, com dictà el famós Concordat del
1979, sinó que l’agost del 2007, entre bastidors, en un viatge a Roma de la
vice-presidenta, fins i tot va acordar d’ajornar sine die l’aplicació estricta
del concordat… Encara més: al 2008, el 0,52% s’ha transformat en el 0,7%. Per
qu`pe hauria de témer, l’Església?”
Pel que fa la la visita de Benet XVI a València: “La
visita a València fou molt política; cap de les dues parts no va cometre imprudències.
Fou una visita de caire pastoral, amb poc valor polític, molt accidental.”
Pel que fa als bisbes quan arriben al Vaticà: “Quan
arriben al Vaticà, sempre s’hi imposa la conservación i la prudència. Ho he
vist en casos d’africans que semblaven molt renovadors, per exemple.”
Pel que fa al rei, a més del que diu
al titular, afig: ”sense vergonya per la manera com obtingué la corona, sense
vergonya a la seua vida privada i sense vergonya per la traïció familiar que va
escometre. Tot això és el Borbó.
Pel que fa a la seua separació matrimonial:
“Escolteu-me, trepitgeu la meua vida personal! “Sí, ambaixador, et reconeixem
aquest dret, però…” “Deixeu de dir ximpleries –vaig contestar-los-, perquè dels
50 ambaixadors que hi ha ací, més d’una dotzena tenen l’amistançada dins de
casa!”.
PD: L’entrevista ha estat feta per Víctor
Maceda.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!