Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

5 de febrer de 2008
0 comentaris

PARRÒQUIES DE L’ARXIDIÒCESI DE VALÈNCIA: ALMOINES

Continuant amb la sèrie que N’Arturo Llin Cháfer escriu al full ALELUYA de l’Arquebisbat de València, avui li correspon el torn al poble d’Almoines (La Safor).
Aquest poble està situat entre l’antiga carretera de Gandia a oliva i el marge esquerre del riu Serpis. Aquest riu el travessa de sud-oest a est, essent el límit amb Gandia. mitjan segle XIX s’instal.là una fàbrica de seda que aprofitava, per a aliment dels cucs, les fulles de les moreres que en aquell moment abundaven a la comarca. Actualment se segueixen fabricant textils de seda i fibres artificials. El poble es troba situat al marge dret del riu Serpis, junt a la carretera de Vilallonga. Actualment té uns 2.000 habitants. La parròquia està dedicada a Sant Jaume Apoòstol i pertany a l’Arxiprestat del Beat Andreu Hibernon.

Almoines és etimològicament un mot àrab, que significa jardí, torre o casa de camp. Al seu terme s’ha trobat una làpida romana, cosa que indica que estava habitat a l’època de l’imperi romà.

Fou en un principi una alqueria musulmana. En 1500 els seus antics propietaris, la família Dixer, vengueren el lloc a la duquessa de Gandia, Maria Enríquez, passant Almoines a formar part de les possessions de la família Borja. Fins el segle XVII fou un important centre de producció de sucre. En 1609 comptava amb 120 famílies de moriscos, quedant despoblada amb ocasió de la seua expulsió. En 1611 rebé carta de població similar a la dels pobles limítrofes, encara que no aconseguí recuperar la seua població fins quasi mig segle després.

La seua cristiandat va ser molt antiga, doncs en temps de l’arquebisbe Sant Joan de Ribera tenia 14 cases de cristians vells i 80 de nous i era un annex de Beniarjó, que fins 1534 havia pertangut a Gandia. Atenent al seu nombrós veïnatge, en 1574 amb l’arranjament parroquial realitzat per l’arquebisbe Sant Joan de Ribera s’erigí en parròquia independent, amb l’advocació de l’Apòstol Sant Jaume, tenint com annexes els caserius de Benieto i Morera, desapareguts després de l’expulsió dels moriscos.

Té una ermita dedicada a Sant Vicent Ferrer, en honor del qual se celebren festes igual que al Crist de l’Empar, Ecce Homo i Divina Aurora, i als patrons els Sants de la Pedra Abdó i Senén al mes d’octubre.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.