Els Papers de Santa Maria de Nassiu

He vist i he fet coses que mai imaginaríeu, ho vaig saber per sorpresa cada vegada que les contava. He vist els núvols passar com cotó-en-pèl davall els meus peus sobre la vall del riu Deva, a Cantàbria. He baixat sense frens en la cadira, a tomba oberta, com els ciclistes, un vell port en la serra de Madrid, amb l’única convicció que jo i qui empenyia i derrapava en les cobves, érem capaços de fer-ho. Teníem 12 anys.

He estimat molt, fins voler morir-me, fixeu-vos quin disbarat… i no tinc notícia d’haver estat correspost, tan sols indicis, espurnes confusos i algun que altre desengany.

He recorregut els tardorencs boscos de la cultura de paper, la Història, la Literatura i la Filosofia, i he descobert amb alegria que no tot està dit. Em vaig servir de molt llibres, encara crec que vaig passar per més erudit del que era en realitat. La gran part de la meua cultura provenia del cinema i la televisió i d’una impulsiva curiositat per tot.

Practiquí la política de l’activisme i des de la meua vida quotidiana, que és des d’on millor es pot fer sense necessitat d’adherir-se al poder i al diner, per tal de posar un granet d’arena a això de canviar el món. Però si algú dels presents que encara no se n’ha assabentat: açò és el comiat d’un divers funcional.

Lamente a la fi deixar-vos, ara que començava a deixar de tenir por. Que em desembarassava de cautelas i obligacions. Que em permetia, de vegades, presentar-me tal com  sóc, sense ostentoses demostracions de paciència o resistència, i sense preocupar-me masa pel futur.

Avui no cal discussió. És la saviesa amagada que els senzills descobreixen (Mt, 11, 25-30):