26 d'agost de 2010
Palafrugell, Llofriu, La Bisbal d’Empordà i…
Divendres tocava fer un poquet de ruta per terres al voltant de Girona (i arrimar-se a Palafrugell). Així ho vaig fer. El primer lloc que vaig visitar fou Palafrugell. Ja feia temps que volia estar a la Fundació Josep Pla i fer-ne la ruta. Almenys als llocs més destacats i amb cotxe (no puc -ja m’agradaria, però- fer a peu). Per no fer cas del GPS, quan m’arrimava a Palafrugell vaig veure un senyal que indicava “Centre Ciutat” i a l’esquerra una mena d’Església antiga. I encara que el GPS no em deia que havia assolit la meua destinació… vaig trencar per ahí. Pensava que havia arribat a Palafrugell )o en el seu defecte a Llofriu), però no: on havia arribat era a Tamariu (segons m’informà més tard la xica que em va atendre a la Fundació Josep Pla). Tamariu pertany al municipi de Palafrugell, d’aquest llogaret a un quilòmetre escàs de Palafrugell cal destacar l’Església i el Cementeri que es troben una al costat de l’altre.
Com que, després de l’equivocació, vaig veure que per allí no trobaria la Fundació Josep Pla, deduí que m’havia precipitat. Aleshores engeguí de nou el GPS i ara sí em dugué a la mateixa porta de la Fundació. Per cert es troba al carrer Nou… el nom del carrer on he tingut sempre ma casa al poble. Sempre he estat un admirador de l’escriptor Josep Pla pels seus textos (i perquè he tingut un veí -ja mort farà uns tres anys- que era el viu retrat del Sr. Pla (si hagueren estat germans no s’haurien semblat tant). A la Fundació Josep Pla és on m’informaren de la meua anterior equivocació, que podia visitar -veure exactament- el Mas Pla des de lluny (no és visitable), visitar la Parròquia de Llofriu i el Cementeri on descansa l’escriptor. I així ho vaig fer després de fer la passejada per Palafrugell i la visita a la Fundació.
A la Fundació vaig veure l’exposició permanent sobre l’escriptor, l’exposició “Jaume Vicens i Vives-Josep Pla. Complicitats”. Us la recomane si en teniu l’oportunitat. Abans de desplaçar-me a la Parròquia de Llofriu (on es troba el mas Pla on va viure gran part dels darrers anys de la seua vida l’escriptor-, vaig visitar l’Església de Sant Martí, el carrer principal de la ciutat i l’Ajungtament.
Després ja em vaig desplaçar fins a Llofriu. Vaig visitar el poble o nucli antic, arrecerat al voltant de l’Església De Sant Fruitós. D’allí em vaig acostar al Mas Pla i al Cementeri. Per tal de visitar-lo havia de demanar-li la clau a una veïna. I molt amablement em digueren on la podia trobar. L’agafí i cap al Cementeri. Una vegada obert, vaig cercar la tomba de Josep Pla i Casadevall. La vaig trobar. La làpida és de marbre blanc. I igual que al cementeri de Caldes de Malavella (que també vaig visitar) com en el de Llofriu em va cridar l’atenció que les làpides no solen ser individuals -o per a matrimonis- com acostumem a fer ací, sinó de la família X (i ací els cognoms). La de Josep Pla ocupa el que ací serien dos nínxols (un damunt de l’altre). D’allí ja vaig fer cap a la Bisbal d’Empordà. Ací hi havia mercat i em va passar com a Sant Celoni. Aleshores vaig pensar que faria millor si eixia del poble i cercava un altre poble on poder dinar tranquil.lament. I així ho vaig fer. I aleshores vaig descobrir tres pobles que constitueixen un sol municipi (i no passa res). Són Cruïlles, Sant Sadurní de l’Heura i Monells. Els he citat segons els vaig visitar.
A Cruïlles cal destacar la Torre de Cruïlles i l’Església de Santa Eulàlia de Cruïlles. Tots dos al centre del poblet. Encara que hi ha més monuments per a visitar no ho vaig poder fer. Vaig veure un xicot a qui li vaig preguntar on podria dinar ja que a la Bisbal era mercat, i fou qui em va recomanar un indret a Sant Sadurní de l’Heura (Can Met Viu: un restaurant, apartaments, bar i piscina). Hi vaig dinar molt bé i molt tranquil a l’aire lliure davall d’un tendall. Després vaig fer la visita al poblet on vaig admirar l’Església de Sant Sadurní, església citada l’any 978, encara que l’Església actual és del segle XVIII. I per acabar la visita em vaig desplaçar a Monells. Ací vaig poder visitar l’Església de Sant Genís la Plaça de Jaume I, actualment encara porticada. Després d’haver descobert aquests tres indrets que no estaven previstos en el meu pla per a divendres em vaig acostar a la Bisbal d’Empordà.
La Bisbal d’Empordà: de la Bisbal, com ja diu el seu nom, cal destacar el Castell Palau dels Bisbes de Girona, construït entre els segles XI i XII pels bisbes de Girona, pertany a l’anomenat romànic civil català. El Castell fou ampliat amb una muralla el segle XIV. També cal destacar el Pont Vell, construït el segle XVII pel bisbe Francesc Arévalo de Zuazo. L’Església Parroquial de la Bisbal, d’estil barroc i dedicada a Santa Maria també és un altre lloc d’interés. La Volta de la Mel i el Carrer del Call són els altres indrets que poguí veure aqueixa vesprada encara. No vaig poder fer-ho més llarg perquè a les 19h00 tenia una sessió termal al balneari on m’hostatjava. I així, amb el viatge de tornada a Caldes per una carretera plena de vegetació i escoltant les xitxarres acabà l’eixida turística de divendres. L’endemà ja tocava la tornada.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
T’ha atacat un mal que jo també patisc. Se’m fa evident quan estic en terres catalanes. Es diu catalanofília. Els símptomes, ja els coneixes. Els acabes d’experimentar en la teua pell. La teràpia, repetir cada any l’estada, més o menys llarga. Té bon pronòstic. Efectes secundaris també se’n pateixen; quan arribes ací i et trobes amb la colla de Paco Camps i amb les notícies que generen, ho passes una mica malament. Després, t’acostumes i a la marxeta.