No veiem la fi d’aquesta cruel plaga que està acarnissant-se en tot el planeta. Una tercera ona amb variants de la Covid molt més contagiosos i alguns més mortífers. Hem descobert, a pesar de la sobèrbia basada en els nostre avanços tecnològics, la nostra constitutiva fragilitat. Som tan vulnerables que un simple virus posa en
Ahir cap a les 19:15h em vacunava contra el covid-19 al Museu Faller de Gandia. Entrava en el grup dels nascuts el 1956 i el 1957. Res. Una punxada que quasi no vaig sentir, quinze minuts d’espera per a possibles reaccions i cap a casa. Me’n torní amb ma germana. I 64 anys són els
Primera opción: La serpiente desbocada. Obris i l’aigua comença a eixir pel costat de la dutxa a tota pressió, s’embogeix i comença a fer colps. Pluc! Clun! Clun! Sona com si hagueres clavat una bola de billar en la rentadora. Tanques l’aixeta, fas balanç de danys i descobreixes quelcom terrible, has mullat el sostre, noooo!
Sempre m’ha fet por volar. Un dia estava mossegant-me les ungles en un avió quan se m’aproxima un senyor i em diu: “No et preocupes, mor molta més gent d’accidents en la banyera que d’accidents en avió”. Em va llevar la por a volar però ara, cada vegada que entre en una banyera, ho faig
-Pelegrí, parles molt de Déu. Però dóna’m una prova que és com tu dius… això de… bondadós, etc. -Tu ets eixa prova. Creus que ens coneguérem per casualitat i per casualitat es parlaren les nostres ànimes, i per casualitat cavàrem junts en les nostres galeries més íntimes i traguérem diamants que són del color dels
Un amic del pelegrí duu un embenat en un canell i els del grup li pregunten si té trencament, com va fer, quan. L’amic es posa roig i els conta que fa temps es trencà aqueix canell i ara, de tant en tant, no pot evitar embenar-s’l, com una mena de conjur per a evitar
“Jo vaig fer quarantena fa 7 anys endarrere. Haguí d’esperar més de 20 dies al vaixell. Hi havia mesos en què ansiava arribar al port i gaudir de la primavera a terra. Hi hagué una epidèmia. A Porto Abril se’ns prohibí baixar. Els primers dies foren durs. Em vaig sentir com tu. Prompte vaig començar
El periodista Ignacio Ramonet escrivia açò en abril de 2020: “La pandèmia va per a llarg. És possible que el virus, després de mutar, regresse. Donada l’enormitat del que està passant, s’aproximen canvis. Encara ningú no sap quins seran. Les coses no podran continuar com estaven. Una gran part de la humanitat no pot seguir
La pedagogia que ens prepare per a la nova era implica conéixer i comprendre les causes profundes de les síndromes virtuals i de les crisis que hi ha per darrere de cada un d’ells; en aqueix aspecte les noves solucions també es van obrint passos. De vegades es cau en depressions, que són fruits d’alguns
La lupa veig-veig: que han aparegut uns textos que detecten unes síndromes socials, expressant unes característiques molt comunes a tots ells, però amb els seus respectius matisos pel que fa a l’enfoc, l’origen, la manera de pensar, d’exterioritzar-ho… en definitiva, tots reflectien una manera de viure i una manera “filosòfica” de ser per a aquesta
Imaginen el joc de la corda. D’un costat, els països de l’anomenat primer món; de l’altre els “Ninguns” (de Galeano). Així representa la meua ment la “Nova Normalitat”, que de nova té solament un increment brutal de la polaritat. Per la resta, segueix sent el Gat de Lampedusa: tot canvia per tal que res canvie.
El futur després de la pandèmia “El futur és imprevisible, res no està escrit” La pandèmia ens obri horitzonts de diàleg, no sabem com serà el futur, tenim poques certeses, tot són incerteses. Però hi ha una certesa, la necessitat que la reconstrucció ha de ser comunitària. En aquesta línia el papa Francesc en la
Diversos aprenentatges. L’individu en solitud no pot fer res front a aquests fenòmens epidemiològics, sols l’Estat pot fer-se càrrec de la cura de les poblacions. La importància de la salut pública es féu evident en tot el seu esplendor davant les necessitats de cura. Per uns moments, els ideòlegs de la “mà invisible” del mercat,
Abans de la pandèmia: la normalitat del neoliberalisme. Abans de l’esclat de la pandèmia de la COVID-19, el sistema mundial es trobava amb un excés de contradiccions i dilemes que podien provocar una gran fallida. És l’emergència del neoliberalisme econòmic amb una narrativa individualista, anti-pública i anti-estat. La lògica privatitzadora on predomina el capital financer
Què dir d’aquells joves i adults, que es boten les normes de protecció i de confinament per a les seues gresques, excessos i aglomeracions? En la nostra península, la pandèmia ha coincidit amb la borrasca anomenada Filomena. Una i altra estan relacionades amb la destrucció de la natura, la contaminació i el canvi climàtic. (L’eliminació