No sé a quin foc atendre: hi ha tant problema! Cada segon creix el nombre de refugiats i els països d’on ixen persones cercant mantindre la vida. Sembla que està cremant la humanitat i és cert que tant de foc ens ofusca amb la seua resplendor. Sent la impotència. Com i qui va a arreglar
Me gusta que no estás loco por mí. Me gusta que no estoy loca por ti. Y que el pesado globo terráqueo no se derrumbe bajo nuestros pies. Me gusta que podamos ser divertidos -licenciosos- sin jugar con las palabras, sin sonrojarnos con esta ola sofocante al rozar ligeramente nuestras mangas. Me gusta además
La cosa pròpia de la mediació intercultural és fer que es comprenguen les actituds i reaccions de les dues parts: ajudar que ambdues descobrisquen el significat de les situacions, el sentit que cadascú atorga a les seues accions. La mediació sap desvetllar el que hi ha darrere, el perquè, els valors que motiven algunes conductes
Aquest és el llibre que hui duc al bloc. És un text de Josep Ma Espinàs que va escriure el 1957 i que ha tornat a publicar l’any 2021 amb el títol de L’últim traginer. El llibre consta de les parts següents: El tren, la Pobla i els amics Del Barranc de l’Infern a Baro
Aquest número està dedicat a Hi ha una identitat de l’economia valenciana?, amb les col.laboracions d’Amat Sánchez, José Nàcher, Teresa Savall Morera i Belén Català Estrada , Josep-Antoni Yabarra i Juan B. Ferreres. A més comptem amb les col.laboracions de: Vicent Cardona Puig (Anar més per la Seu), Josep Miquel Bausset (Segrestats, detinguts o assassinats), Vicent
Germanes i germans estimats, amics tots que vos heu aplegat en aquesta bellíssima i emblemàtica capella del Monestir de Santa Maria del Puig, lloc tan emblemàtic per a tots els cristians valencians, des d’on el rei Jaume I l’any 1238 es dirigí a la València musulmana per conquerir-la per a la cristiandat i incorporar-la a
Davant la presència cresixent de col.lectius migrants constatem que molts/es professionals de l’aspecte social que intervenen en la seua integració social estan poc capacitats per a aquesta tasca. Per això, se’ls hauria d’oferir més ajuda i reforç de mediadors/es interculturales. El mediador/a intervé amb els diversos professionals socials per tal que aquests tinguen millor comprensió
Sabem de sobres que “Tota guerra deixa el món pitjor que com l’havia trobat. La guerra és un fracàs de la política i de la humanitat, una claudicació vergonyosa, una derrota front a les forces del mal” (ET 261) però en aquesta situació s’han transgredit aqueixos conceptes menyspreant-los, perquè són les mateixes forces del mal
Davant els esdeveniments que estem patint aquests darrers temps i davant el caràcter de l’agressió que Putin (no necesariament els russos) a Ucraïna se’m regiren les entranyes i cride des del meu interior És possible que encara hi haja liders mundials que plantegen la guerra com una possible solució als conflictes amb altres països? quin
Hui fa 18 anys ens deixava mon pare, a l’edat de 80 anys. Hui n’hauria fet 98. No cal recordar que sols mor allò que s’oblida. Mon pare encara viu en nosaltres. És cert que no tenim la seua presència física entre nosaltres però el sentim molt proper. Ací us deixe unes frases per a
Hui el papa Francesc fa vuitanta-set anys. Que en puga fer-ne molts més- Li ho desitge de tot cor… El primer Papa americano es el jesuita argentino Jorge Mario Bergoglio, de 76 años, arzobispo de Buenos Aires. Es una figura destacada de todo el continente y un pastor sencillo y muy querido en su diócesis,
Així les coses, la directora va pensar: amb una part d’aquest diner me’n vaig ara mateix a pagar els meus deutes amb el carnisser. El carnisser li ho va agrair, i li va dir que li venia estupendament perquè havia de pagar un deute considerable amb la dona que li subministrava el pinso. La senyora
Quan el poeta Marc Granell (València, 1953) va publicar aquest poema –en el llibre La lluna que riu i altres poemes– era el 1999, un any carregat de conflictes (el Congo, Kossove, Timor Oriental, Guinea-Bissau…). Amb una expressió simple, Granell ens tramet un missatge clar i punyent: “La guerra és inútil,/ mai no apanya res./ Tot ho arrasa
El nostre deute públic com a país ja ha depassat fa uns mesos els 1,5 bilions d’euros. Això és molt de diner, tant que per a fer-nos una idea pot ser útil manejar unes altres formes de mesurar aqueixes quantitats. Per exemple, si ens posàrem a comptar d’un en un fins un milió, trigaríem quasi