Ahir, dissabte, els "pancarteros" tornaren a eixir al carrer. "En mi nombre no" va ser el lema central de la seua protesta. Vaja per davant que estic amb qualsevol víctima de terrorisme. Però no accepte, com no pot ser d’altra manera -us sona aquesta expressió-, la manipulació de les persones. I ahir en va haver
Mentre uns es manifesten a Madrid, uns altres reflexionem a les nostres cases i diem el que segueix: Sol dir-se que any nou, vida nova. M’ha arribat un fullet a les mans en què aquesta frase ha canviat i diu: Any Vell, Vida Nova. Us full fer partícipis del seu contingut. Són una Reflexió de
Avui fa 25 anys del colp d’estat. Felicitem-nos les i els demòcrates per poder-ho celebrar en pau i tranqui.llitat. Ja sé que el PP (partit perillós) no fa res perquè la realitat democràtica vaja bé. Al contrari, menteix com té costum de fer. Què voleu que fem? I perquè en prengueu nota ací teniu el
Qui diu que no tenim dret a decidir? Perquè fa uns 300 anys ens conqueriren a Almansa, ja està tot dit. Per favor, homes de poca fe, com deia Jesucrist. Acabe de rellegir una carta d’en Jordi Aznar i Martínez publicada al diari AVUI fa un temps. Però és totalment actual. Anava encapçalada amb una pregunta:
Avui no us marejaré amb cap reflexió “política” o d’un altre tipus. Us transcriuré algun poema de Miquel Martí i Pol, un gran poeta i millor home. Les poesies són del llibre Estimada Marta. II Set primaveres sense flors ni ocells. Així també pot escriure’s la història. No desertar el silenci deu ser
Arran de la mala (al meu entendre) gestió del govern del PP al País Valencià vull deixar per escrit algunes reflexions. Les valencianes i els valencians estem hipotecats. Sí, no pensen que em referesc a les hipoteques de la casa, la segona residència, el cotxe de cada un de nosaltres. No, ni molt menys. Cada
No podem permetre que els polítics facen i diguen segons ocupen el govern o l’oposició. I d’açò, malauradament, en sabem prou al País Valencià. Eduardo Zaplana, des de Cartagena passant per Benidorm ha recalat a Madrid, i que no torne més al País Valencià. Com deveu recordar va rebre essent President de la Generalitat
Avui, com acabe d’avisar, emetré algun comentari solt sobre la realitat que ens envolta a tots nosaltres. Quina llengua parla el President de la Generalitat? En la initimitat no ho sé però en públic queda molt clar: castellà. Per què ho fa? Perquè és un estranger resident al nostre País Valencià (per cert, denominació que
No sé per què he escrit aquest títol. No sé tampoc de què escriuré avui. Però, si voleu i podeu, seguiu llegint. Gràcies Bo, el títol m’ha vingut al cap quan he pensat com se sentirà l’Ansar amb la desgràcia del Reial Madrid de dimarts. Els àrbitres s’ho van jugar tot per tal que l’equip
Bo, arran de la llei antitabac s’ha parlat molt, i vull dir també la meua. Llegint la premsa m’he assabentat que les xiques fumen més i beuen més alcohol que els xics. Qui ho anava a dir! Les dades són de Barcelona però poden ser també les de València, Alacant o Girona. Així sabem que
Vull mostrar la meua indignació pel fet esdevingut a Petrer aquest cap de setmana. M’explique. Per la premsa escrita (Canal 9 no entra en la casa d’un valencià que estima la seua terra) m’he assabentat que, aquest cap de setmana, uns adolescents de secundària (crec jo) han cremat unes aules de l’IES de Petrer i,
Aquest fenomen és freqüent als nostres dies: molt joves viuen amb els seus pares. Segons les dades de l’Iinstitut de la Joventut, el 77% dels joves menors de 30 anys conviuen encara a la casa familiar. Els pares se’n queixen i els joves diuen que, de moment, no els queda altra cosa que ser "okupes".
Sovint s’usa aquest símbol del lliurament de la clau de casa com signe de confiança, quan el president d’un país amic visita una ciutat. Altres vegades fem servir les claus com signe d’amistat. Pensem en les claus de casa o del cotxe. Solament les deixarem a algú amb qui tenim llaços intensos per família, amitat o veïnatge.
Avui vull recomanar-vos la lectura d’una excel.lent novel.la. La novel.la és L’estrep d’en Joan Olivares, valldalbaidí com jo, ell d’Otos. Quan vaig saber que havia guanyat la XXXIV edició dels Premis Octubre, em vaig alegrar moltíssim: per ella, la seua família i, com no, per la nostra comarca. Només he tingut temps l’he comprada i
He trobat aquest reflexió d’Enric Sopena a la xarxa. Concretament a www.elplural.com Llegiu-la, és molt il.lustrativa Fabricantes de separatistas a granel Se ha abierto una causa general política contra los nacionalistas Los partidos nacionalistas se están transformando en la madre de casi todos los males. Al Estatut se le combate con el añadido, que no