Ahir, 11 de març de 2006, feia dos anys de la masacre a Madrid perpetrada pel terrorisme islamista. He volgut deixar que parlara el silenci i/o la música. I m’he sentit rebaixat a quasi pols quan he escoltat en Rajoy amb la cançó de l’enfadós. Pense que, si hui cal alguna cosa, aqueixa és silenci i/o
Primer que res haig de fer una correcció: la pel.lícula que vam veure ahir aquelles i aquells que poguérem entrar a la sala de projecció fou La vida secreta de les paraules i no com us havia dit que es deia. Disculpeu-me si us he induït a error… La pel.lícula és d’aquelles que cal visionar. A més
Aprofitant que hi ha una campanya pel cinema en valencià i que enguany han dut a Gandia quatre pel.lícules d’aquesta campanya, vaig a veure si hi tinc sort. Trobe entrada per avui. La pel.lícula d’avui és La veritable història de les paraules. Ja us diré què tal… Àngel
Avui celebrem, com tot el món deu saber ja, el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Tota la meua solidaritat per a vosaltres. Si hi ha algun ésser a la terra que mereix solidaritat i reconeixement és la dona. Acabe de trobar un article de l’Iu Forn (sí, xiquetes i xiquets, aqueix periodista que van voler
Com més burrera tenen els PP més ganes tinc de dir coses que, segons ells, són inconstitucionals: PAÏSOS CATALANS!!!! Bé, encara que jo entenc el terme PPCC en un context lingüístic i cultural (de moment), però clar, quan sents el senyor "burrera" (amb perdó) dir que les Escoles i als Instituts estem catalanitzant les i els
Quin títol més llarg! Quasi res deia el diari i anava ple! Bo, no sé per on començar. Me’ls havia cregut de veritat. Però ja sabeu allò que diuen en castellà "´son los mismos perros pero con distintos collares" o també "aunque la mona se vista de seda mona se queda" Sembla que no hi
Diumenge… quin sopar més bo i amb molt bona companyia Ahir dissabte dia 4 sopàrem a Ca les Senyoretes d’Otos (la Vall d’Albaida). El menjar insuperable i la companyia també. Estiguérem acompanyats a la sobretaula de l’escriptor Joan Olivares, amo de la casa rural i del restaurant. Si hi podeu anar, aneu-hi. Ja em direu
Que ningú ens entenga malament. Vam assistir a la presentació de la XIX TROBADA d’ESCOLES en VALENCIÀ. L’acte tingué lloc a Castelló de les Gerres. Hi hagué tres parts clarament diferenciades: a les 19:00 Presentació de la XIX Trobada, a les 20:00 Homenatge a Manuel Sanchis Guarner, amb la presència d’Antoni Ferrando Francés, catedràtic de Lingüística
El temps passa volant. L’altre dia acabàvem les vacances de Nadal i Any Nou. Avui ja és 3 de març de 2006. Aquesta setmana ha estat marcada pel fet de la mort de na Pura Benavent. Al cel sia! He tingut una prova de lectura amb un grup de 1r de Batxillerat sobre el llibre
Hui no vaig a posar-me seriós ni molt menys. La vida ja ens duu prou tristors. Açò m’ha arribat en un correu. Llegiu-ho. No ho traduesc. LA ESO EN GALILEA> >> > En aquel tiempo Jesús subió a la montaña y sentándose en una gran> > piedra dejó que sus discípulos y seguidores se le
Les i els valencians, molt més que els catalans, no tenim massa clar el significat d’aquests dos mots. Per què? Molt senzill. Seguiu llegint. La major part dels valencians, quan algun desconegut ens fa una pregunta al carrer, solem respondre en castellà. Per què ho fem? Perquè som bilingües i solem ser “respectuosos” amb les
Avui, a les 15:00 m’han donat una molt mala notícia. Pura Benavent , treballadora a l’Ajuntament de Quatretonda (la Vall d’Albaida) ha mort. No sé molts més detalls. I ja us podeu imaginar com m’he quedat. Sols érem companys de lluita . Ens havíem trobat en algunes reunions. I lamente profundament la seua pèrdua. Demà
Ahir, dissabte, els "pancarteros" tornaren a eixir al carrer. "En mi nombre no" va ser el lema central de la seua protesta. Vaja per davant que estic amb qualsevol víctima de terrorisme. Però no accepte, com no pot ser d’altra manera -us sona aquesta expressió-, la manipulació de les persones. I ahir en va haver
Mentre uns es manifesten a Madrid, uns altres reflexionem a les nostres cases i diem el que segueix: Sol dir-se que any nou, vida nova. M’ha arribat un fullet a les mans en què aquesta frase ha canviat i diu: Any Vell, Vida Nova. Us full fer partícipis del seu contingut. Són una Reflexió de
Avui fa 25 anys del colp d’estat. Felicitem-nos les i els demòcrates per poder-ho celebrar en pau i tranqui.llitat. Ja sé que el PP (partit perillós) no fa res perquè la realitat democràtica vaja bé. Al contrari, menteix com té costum de fer. Què voleu que fem? I perquè en prengueu nota ací teniu el