Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

14 d'abril de 2009
2 comentaris

PAELLA PASQÜERA A BENIMARFULL

Avui l’Església celebra la festivitat de Sant Telm (o Elm) i Valerià. I és el tercer dia de Pasqua.
 

Diumenge, com ja ve sent tradició, ens desplaçàrem a Benimarfull per tal de “cuinar” (uns més que altres) la paella que ens reuneix al voltant de la taula un grups d’amics. Enguany hi ha hagut alguna falta (gràcies a Déu no ha estat per mort dels absents): Remei, de Salem, no ens ha acompanyat, Cristina, del Ràfol de Salem, tampoc, i la Sra Angelita, que ha tingut un ingrés hospitalari i del qual encara s’està reponent a ca d’unes nebodes i a qui desitgem una ràpida recuperació. Enguany hem comptat amb la presència de Raül Vilaplana, nét i nebot dels amfitrions. I pel que fa a la resta (ja ho sabeu) hem estat presents: Anna i Loli, de Salem, Rosa, d’Adzeneta, Juli, Rafa i Edgard, de Salem, el Sr Pepe, amb 95 anys fets el passat 3 d’abril i que ningú no ho diria que té aquesta edat, l’amfitrió Rafel, fill i onlcle de Raül i el que us escriu.
 
Com cada any, quedàrem a Salem per tal d’agafar tots els estris i la resta de coses i ja cap a Benimarfull. Ens dividírem en dos cotxes. En el primer anàrem Juli, Anna, (cuinera sense ella no hi hauria hagut paella), Loli i jo mateix. Férem un trajecte a través de la serra del Benicadell i així poguérem admirar la natura d’un matí de diumenge esplendorós. Un cop arribats i saludats totes i tots, ja procedírem al trossejat de la verdura i a tastar un boníssim vinet i un saborós embotit, marca de la casa, que ens féu més lleugera l’espera mentre es cuinava la paella. Haig de dir que enguany Anna ens sorprengué amb una paella vegetariana (ens digué que era murciana… però, i el que importava més, estava molt bona).
 
Ja cap a les 14h00 arribaren la resta de l’expedició, amb Rafael al front, Rosa i Edgard. I ja paràrem taula i ens asseguérem per donar fe d’un bon aperitiu que també ens havíem “agençat”. Començàrem a menjar, parlar, contar anècdotes, que anaren fent un dia de Pasqua dels que no s’obliden. La sobretaula estigué regada amb un bon café, uns bons dolços (un fet expressament per a l’ocasió) i un bon conyat. I així anà passant la vesprada… fins que, i no sense haver fet algú alguna becadeta, ens desplaçàrem a la veïna població de Planes per tal de contemplar l’església. Església dedicada a la Mare de Déu de l’Assumpció i restaurada recentment. Tinguérem una miqueta de problema amb la senyora encarregada de la clau. En principi anàrem acompanyats d’una parella del poble, però ni així ens volia deixar la clau. Que si no sabríem obrir els llums, que si… fins que un matrimoni del poble i coneguts de la parella intercediren per nosaltres i poguérem admirar l’esglesia. Férem un xicotet passeig per la part antiga de PLanes i ja, per la carretera del pantà de Beniarrés, cap a casa. Ens esperava el capítol de L’Alqueria Blanca. 
 
I això fou tot. Des d’ací faig vots perquè l’any que ve, i si cal més prompte encara, ens tornem a trobar al voltant d’una taula, és una de les coses que més germanor fa en aquest món.
 
PD: Les fotos que podeu veure són de diversos moments del dia. 

Neofatxes? No, gràcies
19.11.2006 | 9.34
A General
DUES BONES NOTÍCIES
21.06.2008 | 11.59

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.