Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

7 d'abril de 2010
6 comentaris

PAELLA I 96 ANYS A BENIMARFULL (i jo en faig hui uns quants també)

Enguany, com venim fent ja fa uns quants anys, hem tingut la paella anual amb motiu de l’aniversari del Sr. Pepe Vilaplana. Enguany no estàvem massa animosos perquè l’artífex d’aquests saraus. Rafael Fenollar, es troba encara en procés de recuperació i rehabilitació de l’ictus que tingué a mitjan setembre. Però com que 96 anys no es fan cada dia, no podíem deixar d’assistir a Benimarfull per tal d’acompanyar el pare del nostre amic Rafel.  

Com que Juli venia de l’hospital, nosaltres arribàrem quasi a hora del dinar. Abans s’havien desplaçat Tere, Rosa i Papero. Entre Tere i Rosa elaboraren una paella boníssima, i Papero va estar amb el Sr. Pepe esperant que acabara de cuinar-se la paella. Enguany, com que hem sigut menys persones que les que acostumem, a les 14:00h ja ens trobàvem a taula. Com li agrada al Sr. Pepe.

Férem l’aperitiu a base d’embotit de la casa (i en aquest cas és literal) i ja després donàrem raó del bon plat de paella que ens havien cuinat els nostres amigues. Recordàrem altres anys, altres moments viscuts en companyia de persones que enguany no hi pogueren assistir, etc.

Després prenguérem les postres, el café banyat amb un conyac, obsequi del fill bisbe del Sr. José, i seguírem la xarradeta. Cap a mitjan vesprada Juli, Tere i Rafel anaren a fer un passeig pel poble. Papero i el Sr. Pepe descansaren en la saleta. I Rosa i jo seguírem de xarreta al menjador… fins que arribà Àngela, mare de Sara Vallés, l’actriu que fa de Dra. Miralles a l’Alqueria Blanca. Tornaren totes i encara berenàrem la mona de Pasqua, com corresponia al segon dia de Pasqua. I en fer-se de nit, ja tornàrem cap a casa. Ens acomiadàrem del Sr. Pepe amb el desig que l’any que ve ens tornem a trobar per celebrar els seus 97 anys… fins arribar, almenys, al centenari. Per molts anys!

PD: Se m’ha oblidat dir que, cap a les 16:00 vingué el nét de l’amfitrió a dinar. Li escalfàrem un bon plat de paella al microones i dinà ben a gust. És el que té gitar-se tard. Bon dia.

Hui faig anys. No diré quants. Els que teniu tuenti ho sabreu. Els fe facebook, no, perquè no hi he escrit l’any del naixement.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Jo els vaig vore a molts dels que dius (al net que fa tard, a Rafa, al ti Pep, a Àngela, a Sara…) poc més de mitja hora els pocs dies que vaig estar per allà de vacances en gener. Quines ganes de tornar que tinc!!!!!! I vaig el 25 d’abril i em quede només fins al 29, però espere que em done temps a fartar-me d’eixe embotit de la casa del que parles. Espere que quede encara alguna llonganisseta de Pasqua!!!

    (i torne a repetir perquè he de repetir-ho que sí, que QUINES GANES DE TORNAR QUE TINC!!!!!) 

    I Pep, per molts més anys i moltes més paelles!!!!! 

  2. T’enviem una forta abraçada i que en faces molts més. Demà no podrem anar-hi, tal i com havíem quedat, a la visita de l’exposició. Menys mal que ens faràs cinc cèntims per ací, no? I queda pendent la visita a Gandia i Benicolet…
    De pas et felicite pel gran resulatt del Barça anit (ja saps que no som molt del futbol, però quan veiem com s’alegra tanta gent, ens alegrem nosal3 també). Bona vesprada!

  3. Moltes felicitats! I se t’ha oblidat contar que el dissabte ens convidares a sopar els amics a Muro. Enguany sí que ho has tingut ben sacsat!

Respon a josep_blesa Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.