Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
12 d'octubre de 2008
0 comentaris
PACO MUÑOZ (BOCAIRENT) I JAUME I (SALEM)
Aquests dies de pluja hem aprofitat per descansar, llegir i retrobar-nos amb gent estimada. Començàrem dimecres amb la vespra del 9 d’octubre a Salem. Els amics del BLOC havíem preparat una conferència al voltant de Jaume I. Enguany, com sabeu, celebrem el 800 aniversari del seu naixement. La conferència s’intitulava “Jaume I i Salem”, dicata per l’arxiver d’Ontinyent i llicenciat en Història, Vicent Terol, d’Albaida. La conferència fou impartida amb les noves tecnologies que tenim a l’abast avui dia. I encara que no s’ompligué l’Auditori -l’Ajuntament havia programat al mateix temps una reunió sobre l’aigua a Salem-, res no li llevà l’interés per conéixer una miqueta millor i més el nostre rei fundador.
Ahir dissabte es féu lliurament de la Medalla d’Or de Bocairent a Paco Muñoz. En un ple extraordinari a les 12h00 i amb aquest punt del dia se li féu entrega després de llegir l’acord de l’Ajuntament en ple i per unanimitat de fa uns mesos. A Paco Muñoz hi ha molts motius perquè se li concedesca la Medalla d’Or de molts pobles, però el cas de Bocairent és, com a mínim, curiós. Allí fou un Paco Muñoz desenvolupà els nou primers mesos de diaca a l’Arxidiòcesi de València. Després s’ordenà sacerdot i fou enviat a Montserrat. I poc després penjà els hàbits i es dedicà a cantar en la nostra llengua (especialment per als xiquets i xiquetes del nostre País). Hi eren, a més de moltes bocairentines i bocairentins, Alfons Cervera, Enric Morera, Julià Engo, etc.
Un cop acabat l’acte, férem temps fins l’hora del dinar-homenatge que tingué lloc al restaurant de l’Hotel l’Estació de Bocairent. Durant el dinar poguérem compartir tertúlia amb amics i coneguts del cada dia més nombros lobby valldalbaidí. I així fins que es feren les cinc de la vesprada, moment en què férem una visita a una família de Bocairent. De Bocairent eixíem cap a les 19h30. Fou un dia meravellós. El dia va estar ple de núvols però aquest fet no desbaratà per a res l’alegria que compartíem amb Paco Muñoz.
Sols vull afegir que la intervenció del portaveu del PP em semblà fora de lloc. Sols digué que no volia fer un discurs polític en aqueix moment sinó manifestar l’adhesió del seu grup a la concessió de la Medalla d’Or. Aquestes breus paraules venien a ser una contestació sense cap tipus de trellat ni arguments contra el portaveu del BLOC. El portaveu en el seu torn de paraula vingué a fer una reflexió sobre la realitat cultural -sobretot musical- que duu a cap el govern valencià: silenciats, arraconats i menytinguts a Canal Nueve.
Paco, encara que ja va a deixar de pujar als escenaris, sempre estarà present en el col.lectiu de valevcianes i valencians que sabem què som, on volem anar i seguir essent (a pesar dels entrebancs que, cada dia més, ens posen els partits d’obediència espanyola). Bona vesprada.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!