Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

11 de març de 2008
0 comentaris

OVIDI MONTLLOR I CA LES SENYORETES

Dissabte tingué lloc una trobada-homenatge a l’Ovidi Montllor ara que fa els anys de la seua mort (o de les seues vacances). La vesprada-nit tenia com a motiu central retrobar-nos-hi i tenir un record per aquest gran home. Tot començà cap a les 20h00 amb la presentació i projecció de la pel.lícula “Con el culo al aire”.  Pel.licula que totes i tots hem vist més d’una vegada però que sempre  provoca  rialles sobretot amb diferents escenes  que tenen lloc al manicomi. Un cop acabada la projecció, sopàrem. Gustós sopar (gràcies Assumpció!).
Durant el sopar compartírem taula la gent de l’Olleria (Jordi, Pep, Natzari, Ivet, Imma, etc), un matrimoni que havia estat uns anys vivint a Otos, la dona prové de Rafelcofer, el poble de la meua iaia materna), Ramon, Joan, etc.). Xerràrem i reflexionàrem un poquet.
I ja després del sopar, tornàrem al lloc de la projecció però ara per escoltar Miquel Gil. Començà amb Homenatge a Teresa, tema immillorable de l’Ovidi. Continuà amb altres temes seus i d’alguna altra gent. Com sempre, l’acompanyaren músics que s’hi havien trobat aqueix mateix moment.
Haig de dir que tinguí ocasió de saludar una professora de valencià de la Vall de Tavernes, Rosa Magraner i el seu marit. I també un amic i excompany a Catalunya, Vicent Perales, de la Llosa.

Homenatge a
Teresa

(Ovidi
Montllor
)

Com un record d’infantesa
sempre
recordaré
a la Teresa,
ballant el vals.

Potser fou l’últim
fet
amb algú que estimés
abans que un bombardeig
la tornés
boja.

Tots els xiquets la seguíem
i en un solar apartat
ens
instruíem
al seu voltant.

Mig descabellonada
ens mostrava les
cuixes
i ens donava lliçons
d’anatomia.

Ella ens va dir d’on
veníem.
I que els reis de l’Orient
no existien.
Ni llops ni
esperits.

Ens parlava de l’amor
com la cosa més preciosa
i
bonica.
Sense pecats.

Ens ensenyà a ballar
a cantar i a
estimar.
D’això ella era
la que més sabia.

Amb una floreta al seu
cap
i un mocador negre al coll
i faldes llargues
i un
cigarret.

Vas ser la riota dels grans,
i la mestra més
volguda.
dels infants.

Ara de gran comprenc
tot el que per tu
sent
i et llence un homenatge
als quatre vents.

Com un record
d’infantesa
sempre et recordaré a tu,
Teresa,
ballant el
vals.

 


PD: La fotografia és d’un moment de la nit. I us he penjat la cançó Homenatge a Teresa.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.