Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
13 d'octubre de 2010
10 comentaris
Ordenacions sacerdotals a la Catedral de València
El dissabte 26 de juny d’enguany foren ordenats sacerdots per l’arquebisbe de València set diaques a la Catedral en una cerimònia que tingué lloc a les 11:00h. Si duc aquest fet al meu bloc ara és perquè l’altre dia mirant l’Aleluya corresponent al diumenge, 4 de juliol s’hi feia referència, cosa molt normal tractant-se d’un full religiós de l’Arquebisbat de València, i vaig llegir els noms i pobles d’origen dels nous ordenats i em cridà l’atenció que cap d’ells s’anomenara (tinguera el nom) en valencià. Podeu pensar que és una cosa sense importància i que el que importa és un bon sacerdot, dels quals tant necessitats estem a l’arxidiòcesi de València (i que ningú no se senta ofés… si ho dic és perquè pense que l’Església “oficial” de les tres diòcesis valentines (Sogorb-Castelló, Oriola-Alacant i València) està bastant allunyada de la realitat cultural i “LINGÜÍSTICA” del poble Valencià. Sí. Ni més ni menys. Està clar que no sóc qui per a dir a ningú en quina llengua ha de dur el nom, però una miqueta SOLAMENT de sensibilitat lingüística no estaria gens malament.
Aquests han estat els set diaques ordenats enguany a la diòcesi de València:
“Pablo Valls, de Valencia y 35 años, y Pablo Bohigues, de Villalonga y 45 años, del Seminario Mayor La Inmaculada de Moncada; y de Arturo Monllor, nacido hace 32 años en Alcoy; Diego Pascual Revert, de 34 años, de Llosa de Ranes; David Cuenca, de 36 años y de Gijón; y del ecuatoriano Gerónimo Mauricio Montiel Burgos, de 30 años, estudiantes del Colegio Seminario La Presentación y Santo Tomás de Villanueva de Valencia. Igualmente, el séptimo diácono es el religioso jesuita Jaime Tatay, de 34 años.” (informació extreta de: http://www.camineo.info/news/151/ARTICLE/9607/2010-06-26.html).
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És aqueixa,
la manera més escaient de posar en pràctica el missatge d’amor al proïsme de Jesucrist ?
Sap greu a dir-ho: A mi em sembla que no.
Des de Constantí que no s’ha vist tanta màfia en aquesta secta.
PS: ni en temps dels Borja que ja és dir-ne !
Com podrà comprendre el que importa de la tasca que vol pressuposar-se l’església catòlica és la que un servidor a esmentat.
Com podrà comprendre, que els cognoms dels diaques siguen de tal arrel o altra és un tema menor.
Quan dic secta ho dic amb tot el punt de vist humà. No sols del petit món en que ens belluguem cascú. Use el terme secta sense l’adjectiu: triomfadora. És a dir un grup coordinat que ha triomfat i excel·lit en el seu àmbit per damunt dels altres iguals. Són tan triomfadors en aquesta part del món com el budisme puga ser-ho en part de la Xina o Japó o l’islamisme ho és en Aràbia saudita. A això em referia. I totes elles tenen en comú que s’han convertit en un element més estructural de poder per a poder dominar la gent. I és un element estructurat que s’autoalimenta i reprodueix. Si ens concentrem ací mateix pot espigolar l’acció de Tomàs Rocabertí , aristòcrata nascut al castell de PERALADA que organitzà en oposició i simultània paral·lela a Juan de Ribera tota la Contrareforma amb Vicent Vitòria tota la preparació per a ser sotmesa aquesta població espiritual i política, i las de la resta de la ‘catolicitat’ no per al seu alliberament personal i col·lectiu. Si van tindre poder que Rocabertí aribà a ser cap de la Inquisició. Des d’aleshores el Col·legi de Montcada no ha estat una altra cosa que la pedrera d’on eixien els major nombre d’ultraortodoxos de tota la Cristiandat. García Gasco, avui mateix ocupa la mateixa prefectura a Roma. En el seu arquebisbat a VLC hi hagueren a tot l’estat fins a 17 bisbes i arquebisbes eixits de Montcada. Sempre l’església catòlica tan apegada al poder com el muscul a un os. Des de Constantí. Perquè estar apegada al poder genera poder i diner i no alliberant de les persones. Per això mateix és una màfia com ho són els organismes d’estat. Que en el cas español és una màfia que aglutinà i reeixí des de les Cortes de Cádiz.
És evident que sóc un maleducat i molt dur en la crítica possiblement per haver estat educat en la fe catòlica fins que vaig començar a analitzar que passava al meu voltant. L’esdevenir panteista i viatjar m’ha tornat més incisiu en les apreciacions. Com no podria ser altrament també ‘palpat’ per algun capellà que avui és canonge de la Seu.
Cordialment Jesús.