Municipi de la comarca de la Marina Alta, al sud-oest de la Vall de la Rectoria, entre les conques dels rius Girona i Xaló. El terme es presenta bastant accidentat, pel sud-oest. Pel nord-oest entren algunes prolongacions de les serres d’Aitana, que en arribar a aquesta zona ha perdut molt de la seua altitud. Per la seua altitud cal destacar els monts i pujols de Seguili amb 518 metres, que serveix de fita entre Murla, Alcalalí i Orba. Travessa el terme el riu Girona. La vegetació és abundant, contrastant amb la verdor dels pinars el color bru-rogenc dels seus sòls argilosos. La superfície forestal comprén quasi la meitat del terme. L’altra meitat del terme correspon a la terra conreada, en què es produeixen ametllers, garroferes, oliveres i cereals. Però últimament amb la introducció del regadiu el paisatge agrari està en plena transformació, amb la plantació de cítrics. Orba fou molt coneguda per les seues terrisseries durant la dominació musulmana. La privilegiada situació geogràfica d’aquesta població, a 20 quilòmetres del mar, i envoltada de verdes muntanyes ha fet que en aquestes dècades, amb la construcció d’urbanitzacions, s’ha experimentat una gran expansió turística de tipus residencial, situada en el barri d’Orbeta, que ha impedit que Orba patira els efectes d’una emigració rural. Actualment té uns 2.200 habitants. La parròquia té per titular el Naixement de Jesús i pertany a l’Arxiprestat de la Preciosíssima Sang.
Conquerida Orba pel rei Jaume I el 1245 quedà en el territori governat pel cabdill Al-Azraq, però després de la seua sublevació i desterrament, fou incorporada pel rei a la baronia de Pego. Després de diverses vicissituds passà a dependre dels comtes d’Oliva, dels ducs de Gandia i per últim de la casa d’Osuna. Després del decret d’expulsió dels moriscos el 1609, aquests s’oposaren a anar-se’n. Al sud-oest de la població, sobre un pujol de 420 metres d’altitud, s’alcen les escasses ruïnes de l’anomenat Castellet d’Orba, que servia per tal de desar l’accés a les valls de la Rectorioa o de Laguar, juntament amb el castell de Pop.
Orba depengué de Murla fins 1534 en què s’erigí com a rectoria de moriscos, i se li donà els annexos de Tormos i el desaparegut Isbert. Posteriorment Tormos s’annxionà a Sagra, i se li donà a canvi Benidoleig. El seu temple parroquial es restaurà a principis del segle passat, amb campanar quadrat. Celebra festes patronals a la Mare de Déu dels Desemparats el segon diumenge de maig.