Agafada del comentari fet a l’apunt del bloc de Josep Blesa:
A Sant Judes Mortadel.lo, patró de les causes impossibles.
Oh senyor, et supliquem ser misericordiós que assistisques al poble que pateix avui d´amnèsia col.lectiva. Ens adonem, patró de les causes impossibles, que no pots arreglar el genocidi al Cabanyal, ni el mangoneig dels diners públics, ja que tal eventualitat et deixaria sense feina.
Et preguem que convertisques a tots els polítics en pobres sense sostre i liquides tots els seus estalvis, actius i fons d´inversió.
Fes-los fora de les sues posicions de poder i que no xuplen tanta càmera
que maregen el personal.
I com deia Marx (el Groucho): ” la política no debería ser el manjar de los
chorizos”
ORA PRO NOBIS, i que Durruti ens conserve la vista.
Ei que sí?
Una abraçada per a tu també !
L’oració a Sant Judas Mortadel.lo té un mal.
I el mal és que tot Mortadel.lo té el seu propi Filemó.