Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

3 de maig de 2011
1 comentari

OLIVA

     Municipi adjacent a la mar Mediterrània, de la comarca de la Safor, en el límit amb la província d’Alacant. El terme es pot dividir en tres zones ben diferenciades. La muntanya, prolongació de les serres de la Gallinera i Mostalla; el pla, entre la muntanya i la costa, ocupada per l’horta. I en tercer lloc els marenys i les marjals. La costa que s’estén al llarg de prop de 12 quilòmetres, està composta per platges d’arena fina. Oliva destacà per ser un dels centres neuràlgics de producció de sucre del Regne de València. El seu conreu, juntament amb la morera i la indústria de la seda, foren la base de l’economia de la població fins mitjan segle XIX. Després passà a prendre una preeminència l’arròs i el taronger. Des de fa mitja centúria Oliva ha passat a ser un poble emimentment industrial, amb el consegüent augment de població que ha expermentat. Actualment té prop de 30.000 habitants.

     Els orígens de la població es remunten a temps antics. En l’època romana consta que ja estava habitada. Formà part del regne musulmà de Dénia. El 20 de febrer de 1249 donà el rei Jaume I el lloc d’Oriba, tal i com consta en el Llibre del Repartiment a Pere Ximeno Encarròs, fill del comte de l’Álamo. Alfons el Magnànim concedí el títol de comte a Frasncesc Gilabert de Centelles, que va ser el primer comte d’Oliva. En morir Pere Gilabert de Centelles, el 1522, sense descendència passà el senyoriu d’Oliva al ducat de Gandia. Oliva fou sempre un centre d’intel.lectualitat. En el segle XVIII destacà Gregori Maians i Siscar, figura clau de la il.lustració.

     La ciutat es troba edificada en la falda del mont de Santa Anna, sobre el qual s’alcen les restes del seu cèlebre castell. La part alta presenta carrers estrets plens de tipisme, en el pla s’eixampla amb carrers amb moderns edificis. La cristiandat d’Oliva és de de molta antiguitat. La seua parròquia principal està dedicada a l’Assumpció de Santa Maria, el seu pàrroc tenia el títol de Plebà, privilegi que s’obtingué del papa Paulo IV el 1557. L’església, d’estil neoclàsic, és d’esplèndides proporcions. Existeixen altres dues parròquies creades el 29 de desembre de 1953. La de Sant Roc, situada en l’antic Raval i la de Sant Francesc d’Assís, que es troba en l’anomenat eixample de la ciutat. Oliva té per patrona la Mare de Déu del Rebollet, una de les imatges més antigues de la diòcesi, a qui professa gran devoció.

     Pel que fa a l’aspecte personal, a part de tenir algun amic en aquest poble, vaig impartir docència durant tres cursos en l’IES Gregori Maians. 

Acabà el curs i vingué el sopar…
03.06.2006 | 6.38
A Sense categoria
Més articles
22.12.2009 | 7.01
TERROR-ISME A CATALUNYA
06.08.2014 | 5.27

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.